“Si un tema no té missatge, aleshores no és rap”

Vist el panorama, aca­baré estudiant. D’aquí a 15 dies tinc els exàmens de batxillerat, i si els aprovo faré un grau superior d’Integració Social i després voldria fer Educació Social o Ciències de l’Educació. Crec que això serà la meva vida.

I el rap on queda?

No ho sé, m’agrada molt la música, però com a hobby. És la meva manera de desfogar-me. Hi ha qui fa esport i jo escric cançons, però m’agradria treballar d’educadora social i ajudar la gent.

Les lletres de rap, sempre les escriu per poder-se desfogar o bé pot escriure sobre qualsevol cosa?

El rap és poesia, és expressar-se i enviar un missatge, no com les altres cançons comercials que les escoltes de fons. Si un tema no té missatge, aleshores no és rap. El problema és que avui triomfen estils, com el trap, que fomenten l’ego: jo soc millor que tu, guanyo més diners que tu i em tiro més ties que tu, però crec que això s’hauria de deixar de banda.

Què en pensa de les batalles de galls que estan tan de moda?

Les veig, però no hi participo perquè em poso nerviosa. La improvisació és molt diferent a escriure lletres, perquè per fer-ne una puc trigar tres mesos, i en canvi a les batalles només tens dos minuts per dir tot el que et passi pel cap, i a més que debiliti el rival. Són molt enginyoses, i els que en fan tenen molt potencial.

I vostè, sobre què escriu?

Sobre mi o sobre situacions comunes que ens passen a tots. De vegades m’agradaria escriure rajant dels polítics, la societat i com està el món, i també parlo dels andorrans.

Com es va iniciar en aquest món i d’on va treure la passió?

La meva tieta em va iniciar en el funk, que s’assembla bastant, i amb els amics ens vam passar al rap. Després em vaig apuntar a un taller on només érem quatre alumnes i jo ni tan sols m’atrevia a cantar, però un dia em van animar i ho vaig fer. Tenia tanta vergonya que em vaig girar i cantava d’esquenes.

Canta en català o castellà?

Em sento còmoda en els dos idiomes. Sempre havia cantat en castellà, però un dia que estava bloquejada vaig provar-ho en català i va sortir un full sencer. Ara m’és indiferent qualsevol dels dos, però crec que soc l’única que també ho fa en català. La majoria utilitzen el castellà i fins i tot, algun amic de família francesa, de vegades improvisa en francès.

Creu que a Andorra hi ha potencial?

Tenim un grup de WhatsApp amb una seixantena de persones que cantem rap. No som una pi-nya, però ens ajuda a difondre els nostres temes. El nivell ha estat creixent molt ràpid els últims anys i es nota en els més joves.