Rosa Pérez

“Ensenyar als adults és agraït però també difícil”

Les aules de formació d’adults fan vint anys. Ha viscut en primera persona l’evolució del centre des que va néixer. Avui a partir de les 19 hores se celebra el vintè aniversari amb una festa a les instal·lacions d’Aixovall.

“Ensenyar als adults és agraït però també difícil”D. M.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Què ha canviat en aquests vint anys?

Ha canviat el tipus d’alumne i el tipus de formació perquè el que hem fet és anar ampliant l’oferta segons les necessitats de la població.

Vint anys i quatre mil alumnes.

Vam començar amb 40 o 50 . A l’inici era gent més adulta que volia aprendre a llegir i a escriure però al cap d’un any o dos va començar a arribar la gent jove, de 16, 17, 18 anys que havia deixat l’escola i volia obtenir el graduat i també van començar a aparèixer d’altres persones més adultes que volien el títol. Les noves tecnologies van suposar un altre canvi i una punta. La gent necessitava usar l’ordinador i no en sabia.

I la crisi?

Sí, va arribar i vam tenir molta més gent que necessitava el graduat. I hem acabat arribant als 250 alumnes per curs.

Quin és el futur del centre?

L’alumnat necessita més. No només TIC o el graduat, sinó altres tipus de formacions, i en això volem centrar els nostres esforços. Hem començat amb cursos sobre Andorra, les seves institucions, el romànic... Volem ampliar-ho per arribar a més públic.

Els 250 alumnes que tenen ara és un sostre o encara es pot créixer?

Jo penso que sí i amb aquesta visió treballem.

Quants professors ho fan funcionar?

Són deu professors i cada trimestre s’ofereixen de 55 a 67 mòduls i cursos perquè en tenim de trimestrals i semestrals.

Professors tot terreny, doncs.

Penso que sí, els nostres docents tenen un punt molt especial. En una aula no tots són iguals i el docent és el que ha de saber modular i portar-los tots al mateix punt.

És més agraït ensenyar a adults?

És agraït però també molt complicat. La gent es queda sempre que és agraït i sí, ho és, però també és difícil i has de saber-ho fer. L’adult si no se sent bé també el pots perdre i això és el que intentem que no passi. El boca-orella ens ajuda a créixer.

Com porten la fidelització?

Bé. Si no, no hauríem arribat aquí.

I han tingut alumnes de fins a 80 anys!

Tenim gent que està aprenent informàtica i que té més de 70 anys o que ve a aprendre com funciona el telèfon mòbil que li han regalat els nets. Després hi ha els que venen a llegir o a escriure o una persona que diu que no va poder anar a l’escola i vol aprendre a escriure bé el seu idioma o matemàtiques.

Avui reuneixen alumnes i exalumnes. En vint anys hi haurà moltes anècdotes.

Ahir a la nit va venir un alumne que vam tenir quan estàvem a Prada Casadet potser fa quinze anys. Està acabant econòmiques. Això per nosaltres és una satisfacció perquè en teoria suposava que era un fracàs escolar que es va treure el graduat amb nosaltres i ha seguit estudiant.

tracking