Ha descobert en el voluntariat una altra passió vital. Col·labora amb la Creu Roja, amb l’Assandca i des de l’octubre fa classes de francès a la Massana. Va ser una de les persones homenatjades pel comú ara fa uns dies.
Com van les classes?
És una passada. Saps l’alegria que t’aporten? Quan fas una cosa t’ha d’agradar i si t’agrada ho transmets, i això a totes les feines.
I per què classes de francès?
A mi sempre m’ha agradat. Quan era joveneta, i et parlo d’anys que en faré 64 [riu], em vaig apuntar a l’Aliança Francesa i quan m’havia matriculat del segon any ja em vaig atrevir a donar classes a gent del poble, soc d’Artesa de Lleida, i sempre he tingut aquesta coseta.
I l’idioma va tenir a veure amb la seva arribada a Andorra...
Vaig venir de casualitat, fullejant el diari buscaven