“Cal jugar amb el menjar i convertir-lo en un plaer”

El food design va des de l’anàlisi prèvia de tendències fins a l’execució d’una idea gastronòmica, passant pel disseny gràfic, de l’espai, el producte, packaging, la vaixella o la presència a les xarxes socials. Per exemple, si algú vol un casament ambientat en Disney, faria tot el disseny d’interiors, el disseny gràfic, escollir la vaixella i proposar el menjar especialment pensat sota aquest concepte i el presentaria de manera diferent.

Juguen amb els aliments, malgrat que sempre ens han dit que no es podia!

Sí, sempre dic que cal jugar amb el menjar, divertir-se i convertir-lo en un plaer. Per això canvio la dita i dic ‘amb el menjar sí que s’hi juga!’

La cuina de vantguarda ha ajudat a potenciar el disseny?

Sí, vivim un boom de la gastronomia i a la gent li importa molt l’aspecte. De fet, sempre s’ha dit que mengem pels ulls. És molt necessari trobar quelcom que sorprengui, i nosaltres ajudem en aquest sentit, també per transmetre emocions amb el menjar i la seva presentació.

A més del disseny, la qualitat dels aliments també ha de ser important?

Sí, i jo lluito per transmetre als clients la importància que la matèria primera sigui bona. I intento utilitzar productes que s’hagin fet amb respecte pels animals i que siguin bio.

Què ha de tenir un restaurant per ser atractiu?

Per a mi tot passa per no quedar-se estancat i saber evolucionar i canviar constantment. A Andorra hi ha moltíssima rotació i crec que és perquè no fan el suficient esforç de renovació. Contínuament cal veure què vol la gent i saber-ho posar al teu menú. Si et quedes enrere, quan la gent repeteix gaire un mateix menú no vol tornar.

Veig que a Andorra li queda molt per fer.

Sí. Hi ha moltíssima despreocupació de la imatge, moltíssimes cartes de menú molt mal disse-nyades, sense lògica i amb mal aspecte i mal traduïdes. A part, a nivell de restauració, hi ha poca cosa que sorprengui. En general és bastant desastre, i sobretot la imatge es deixa molt de banda.

El menjar s’ha convertit en un art?

Sí, per a mi ho és, la veritat. Sempre ho ha estat, cuinar és un art i no tothom serveix per fer-ho. S’ha de tenir paciència, sensibilitat, i el mateix que un artista per fer una bona obra. És un altre tipus d’art. Has de tenir la capacitat per saber quins gustos funcionen amb uns altres, per presentar-ho i que agradi a la gent.

Internet i les xarxes socials juguen un paper clau?

Són molt importants, sobretot per estar constantment informat del que busca la gent i del que és tendència. Després a nivell de comunicació. Avui si no tens Instagram o Facebook no existeixes. I a més, amb el client cal tenir una comunicació bastant propera, fugir de la formalitat, i això ho podem aconseguir a través de les xarxes socials. S’hi ha d’invertir temps i cuidar la imatge en aquest sentit.