Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Eva Salas

“Has de creure en tu i guiar la mirada de l'espectador”

Fotògrafa i professora d’arts plàstiques. L’any passat va inaugurar a Lleida la seva primera mostra, ‘Sincretisme’, amb la qual ha encetat ara el cicle d’art contemporani de la Seu, a La Cuina fins al 28 de juliol.
Actualitzada 07/07/2017 a les 20:08
Aquestes cinc dones de la mitologia, les ha escollit per representar cinc atributs de la feminitat?
L’exposició vol ser una reivindicació de la condició femenina enfront dels mites que han perdurat en la nostra cultura al llarg del temps. Les cinc sèries, cadascuna dedicada a un personatge de la mitologia grega i egípcia, estan concebudes a partir d’un joc de juxtaposició i superposició, i reflecteixen en conjunt el pes del mite en la història de la cultura, de l’art i la vida.

És una recerca de l’essencial femení, doncs?
En cert sentit és una recerca de la Deessa Mare, la qual és present en diferents civilitzacions amb diferents noms però sempre amb els mateixos atributs. I alhora hi ha una voluntat de desgreuge de la figura femenina davant l’abús del poder masculí. Dedica una sèrie a Aracne, a qui Atenea va convertir en aranya per castigar la seva supèrbia. Entenc la supèrbia d’Aracne no en sentit negatiu, sinó com una forma de rebel·lia, d’insubmissió a l’abús de poder.

L’art ha de tenir aquest punt de rebel·lia, fins i tot a risc de ser ignorat, com en el mite d’Aracne?
L’art és un mitjà d’expressió obert a qualsevol tipus de missatge, i en molts casos també a la denúncia, si així ho vol l’artista.

Un subtil sentit de l’erotisme lliga tota la mostra. Està d’acord amb aquesta apreciació?
Jo diria més aviat que hi ha un lligam a través de la idea de bellesa com a atribut del cos femení. Però en cap cas hi ha un sentit eròtic.

Doncs també hi veig alguna referència a la iconografia clàssica de l’Índia. Vaig errat?
Hi ha un ús de figures totèmiques que potser pot recordar aquestes referències que diu, però és tan sols un recurs que m’anava bé per a la composició discursiva de l’obra.

Li preocupa que l’espectador no arribi a copsar tota la riquesa simbòlica i els referents culturals del seu treball?
En tota obra d’art hi ha diferents nivells de percepció i sovint resulta impossible copsar al cent per cent allò que ha volgut transmetre l’autor. Però això no vol dir que hagis d’abaixar el llistó per fer el teu treball més accessible. Penso que has de creure en tu, en allò que fas, i oferir elements a l’espectador per guiar la seva mirada, per acompanyar-lo a entrar en l’obra que té al davant.

Com és que fins ara no havia fet cap exposició?
Doncs perquè m’he hagut d’ocupar dels meus fills, i perquè durant cert temps vaig treballar en l’àmbit del disseny, però ho vaig deixar perquè hi treballes molt condicionada.

També les arts plàstiques estan molt condicionades per factors externs a l’artista.
Sí, és cert. Però, com que tampoc no n’espero res, em puc permetre ignorar aquests condicionants i treballar en el que vull.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477