“Un hacker ajuda. Qui fa mal és un ciberdelinqüent”

Estem segurs quan naveguem per Internet?

Depèn. Si en comptes d’anar directament al web del teu banc fas una cerca a Google, pots tenir problemes perquè en fer la cerca et pot sortir un enllaç semblant però que no sigui el correcte L’altre problema són les xarxes socials: la gent es confia i ens penja massa informació que pot perjudicar la vida privada.

Faria falta més formació sobre l’ús d’Internet i les xarxes?

Sí, i cal ensenyar tant el menor que ja ha nascut amb aquestes tecnologies com els adults. Hi ha gent que diu: “el meu fill en sap molt!”. Potser sí, però no saben els riscos de navegar sol. I el pare que no està al dia també cal formar-lo per no tenir riscos. I de cara a l’empresa també és important conscienciar els empleats dels riscos que suposa navegar sense control.

Quins són els riscos més importants?

La informació que es puja. Per exemple, ara a l’estiu que molta gent avisa que se’n va de vacances. Així indiques clarament que casa teva està buida i que et poden entrar a robar. Moltes vegades s’escuden dient que no diuen on viuen, però el cert és que si fem fotos o fem algun tuit i no tenim la ubicació desconnectada et poden fer un mapeig dels llocs on has estat i localitzar-te.

Els riscos, doncs, van més enllà de la xarxa.

Sí, i també hi hem de pensar quan busquem feina. Els responsables de recursos humans busquen el nostre perfil i miren la nostra vida virtual. Segons el que publiquis et poden donar una feina o no. Cal conscienciació, no només en la tecnologia, també en la conducta. La cura que es tenia al carrer s’ha perdut, i a les xarxes es fa tot sense cap control. Aquest és el problema.

Dissabte parlarà d’enginyeria social. Què és?

És la manera de buscar informació d’una persona o una empresa a la web i les tècniques per manipular i aconseguir més informació. És una cosa que ha existit sempre i ara es posa en pràctica a la vida virtual.

Els hackers són dolents?

Sempre es diu que són dolents, però realment nosaltres a qui fa mal no li diem hacker, sinó ciberdelinqüent o cibercriminal.

Llavors, què és un hacker?

A mi la definició que m’agrada més és que és un investigador que amb passió i habilitat és capaç de fer coses amb la tecnologia més enllà de les que els mateixos creadors van pensar. Els hackers som tots els professionals que investiguem i ajudem. Però qui va a fer mal no està dins d’aquest concepte. El que passa és que a les pel·lícules han creat aquest perfil de dolent i hem de treballar per canviar-ho.

Està en una professió on dominen els homes. Com ho porta?

Bé, em sento molt bé en aquest sector. En realitat hi ha força dones, però potser no es veu. De mica en mica les dones anem lluitant per avançar i se’ns van obrint les portes.