“Els mites són vigents; ens parlen de nosaltres mateixos”

Què la va portar a revisitar la guerra de Troia?

Des de petita que sento una gran atracció pels mites, especialment els que toquen la Mediterrània. Primer, a través del cinema, i més endavant per la lectura dels clàssics: la Ilíada, l’Odissea, l’Eneida... La novel·la és fruit d’aquesta fascinació.

Ha estat difícil tornar a narrar una història tan coneguda?

Bé, l’he recuperat buscant una escletxa a través d’un personatge fictici, Crisanto, que serveix per donar-li un altre punt de vista a la trama. Crisanto és fill d’Aquil·les i germà de Neptòlem. La guerra de Troia traumatitza el protagonista, supervivent d’uns fets que coneix de primera mà, i que va relatant al llarg de la novel·la. Paral·lelament, es veurà obligat a deixar Creta, on està retirat, i vagarà per la Mediterrània seguint involuntàriament l’estela d’Ulisses i Enees, als quals coneix personalment.

El Mediterrani, un espai de trànsit i intercanvi constant...

Els fenicis hi van viatjar, els grecs hi van fundar colònies arreu... la gent sempre s’ha desplaçat a través d’aquesta mar, a la recerca d’altres horitzons, i això és absolutament vigent.

Una vigència tràgica...

És cert, però tampoc en aquelles èpoques era fàcil. De fet, hi havia molta por a la mar, i els navegants sempre costejaven, miraven de no endinsar-se al Mediterrani, al qual consideraven perillós. I també hi havia molts naufragis i molts desastres, com els que es veuen avui dia.

Què podem aprendre de la mitologia?

Els mites són plenament vigents perquè ens parlen de nosaltres mateixos: dels éssers humans, i de totes les passions i facetes que puguin tenir. Les persones d’ara no som tan diferents de les de l’antiguitat.

Per escriure ‘La paz de Troya’, s’ha basat únicament en les fonts originals?

Evidentment, els textos clàssics han estat la base, però cal tenir en compte que, posteriorment a aquests escrits, s’han anat incorporant avenços en el camp de la historiografia, de l’arqueologia..., tot això permet explicar els fets de manera més rigorosa, dins del possible. Perquè el fet que sigui un llibre d’aventures no exclou que hi hagi d’haver un rigor científic al darrere.

La documentació és un factor clau?

Quan un escriu novel·la històrica, independentment de l’època que estigui ambientada, la documentació ha de ser constant. En el meu cas, no puc escriure dues línies seguides sense contrastar el que estic explicant: la geografia, el clima, la gastronomia... són aspectes molt importants per donar credibilitat i rigor a la història.

Recomana aquest tipus de literatura per estudiar història?

Sempre com a complement dels textos històrics, perquè una novel·la històrica no deixa de ser una novel·la. A la llarga, no fas altra cosa que narrativa, amb un relat que sigui convincent i entretingut, i que enganxi.