“Pujar en un vehicle antic et transporta a una altra època”

Sí, és cert. Em vaig comprar un Escarabat del 1973 i jo tinc 38 anys. Els meus amics em diuen que soc un friki vintage.

D’on li ve aquesta passió?

L’he tingut des de sempre. Quan era petit els meus amics anaven a jugar a futbol però jo entrava al Museu de l’Automòbil d’Encamp. Era el meu racó preferit.

I allà es va enamorar...

Allà hi havia el Chenard-Walcker del 1904 i me’n vaig enamorar a primera vista. Vaig somiar de tenir-ne un però valen molts diners i n’hi ha molt pocs. M’agrada per l’estètica del cotxe, els fars davanters, les llantes de fusta, és pensar-hi i me’n torno a enamorar de nou.

“Valia molts diners”, afirma. És un món molt car i elitista?

Depèn de quin cotxe t’enamoris. Jo tenia un Escarabat i un Renault 4L, tothom pensa que els cotxes clàssics són com els Mustang, però no, també hi ha els populars, que són assequibles. Per exemple, per a la cuca encara es fabriquen peces noves.

Ha dit la ‘cuca’?

Sí, i tant. És la meva cuca. Quan vaig comprar l’Escarabat ja sabia que era el tercer propietari que tenia. És del 1973 i per tant sabia que els anteriors l’havien cuidat bé, perquè són cotxes que s’aprecien i es valoren.

Què tenen els cotxes antics que no tenen els d’avui en dia?

Sempre els he considerat petites obres d’art i, a més, la Unesco ens va declarar, els membres de la FIVA (Federació Internacional de Vehicles Antics), propietaris de peces de museu. És a dir, que tenim la responsabilitat d’haver de conservar-los.

Vostè és el membre més jove de l’associació andorrana.

Soc el més jove, sí, però a la junta, ja que al club tenim 274 socis i una de les últimes incorporacions és un noi que es va treure el carnet fa un mes i mig. Fa molta gràcia la passió que sent pel ferro vell i tenim el futur assegurat.

Els seus amics comparteixen la seva passió?

No, de cap manera, em diuen que sóc un friki vintage però quan els porto a fer a una volta gaudeixen molt, i els seus fills encara més perquè es troben un cotxe que no té airbag, ni alçavidres elèctrics i l’aire condicionat funciona fent baixar la finestra.

Estan acostumats als vehicles dels seus pares que són molt diferents.

Els cotxes nous també m’agraden molt. Són molt més còmodes i segurs però si vas amb un cotxe clàssic i se’t para a la cuneta pots obrir el capó i amb qualsevol apanyo ho soluciones. Si et passa amb un de nou ja pots trucar a la grua. Només trobaràs plàstic.

Tinc moltes de ganes de provar-lo, podria fer-ho?

És clar que sí, nosaltres hem fet sortides a Encamp, Escaldes i a Sant Julià, on pugem la gent i li oferim un viatge sensorial que la transportar a una altra època