“Ballar no cansa. Si no ho faig a l'esbart, ho faig a casa”

Quan va començar a ballar a l’esbart?
Amb cinc anys.

Ostres! I d’on li ve l’afició? Un tema familiar?
No. El que recordo és que es va muntar l’esbart i s’hi van apuntar el meu germà i una cosina. Primer anava amb ells als assajos i després m’hi vaig apuntar. M’agrada molt el ball. I dels 8 als 12 vaig fer una parada, però des de llavors no ho he deixat mai.

De fet ha estat en totes les edicions del ‘Mimetismes’. Com se sent veient la trajectòria de l’espectacle?
Estem molt orgullosos perquè és una cosa que va començar esporàdicament però sempre ha tingut