“Ballar no cansa. Si no ho faig a l'esbart, ho faig a casa”

Amb cinc anys.

Ostres! I d’on li ve l’afició? Un tema familiar?

No. El que recordo és que es va muntar l’esbart i s’hi van apuntar el meu germà i una cosina. Primer anava amb ells als assajos i després m’hi vaig apuntar. M’agrada molt el ball. I dels 8 als 12 vaig fer una parada, però des de llavors no ho he deixat mai.

De fet ha estat en totes les edicions del ‘Mimetismes’. Com se sent veient la trajectòria de l’espectacle?

Estem molt orgullosos perquè és una cosa que va començar esporàdicament però sempre ha tingut molt bona rebuda. I ara amb nervis, ja!

Què representa ‘Mimetismes’?

Representa aquesta part del ball que potser no trobem a l’esbart, la diferència diria jo. I passar-s’ho bé, tant el públic com els ballarins. És molt més distès que un espectacle de presentació de l’esbart, que és més estricte perquè és el nostre aparador.

Què busquen cada any en preparar-lo?

Sempre es busca innovar d’alguna manera, alguna cosa diferent, que sigui impactant, que pugui atraure el públic i que sigui diferent al que fem normalment a l’esbart. Sí que és veritat que com a esbart sempre hem despuntat una mica per tenir una línia més contemporània, però aquí tenim una part més folklòrica i una altra més moderna.

Com va començar?

Per un sopar de Nadal on imitàvem artistes per diversió. La cosa anava augmentant de nivell fins que vam dir: això ja té un nivell acceptable! Llavors vam decidir presentar-ho al públic i que fos solidari.

La gent ja se’l sent seu.

Sí i ens el demanen. També és un ganxo per a la gent que mai ha vist l’esbart o que potser té reticències a la dansa folklòrica. Podran veure que hi ha una part moderna, més distesa, i els agradarà.

Què li aporta la dansa?

Ballar és desconnectar i alhora connectar amb mi mateix. I després hi ha la part d’estar en grup, el sentiment de pertinença.

No s’ha cansat mai de ballar?

Hi ha temporades que potser no tens tantes ganes, però ballar en si no em cansa. Si no ho faig a l’esbart, ho faig a casa. Sempre m’ha agradat molt. De fet, els meus pares em deien: “no ballis tant i estudia més!” (riu).

Ho necessita.

Sí, m’agrada molt, però crec que és quelcom que portem tots. L’únic que per un tema educatiu o cultural hi ha persones que els costa més o menys, però al final és una manera d’expressar-se.

S’ho havia plantejat mai a nivell professional?

Sí, però em va fer por. És una llàstima, però aquest mundillo fa respecte. En canvi si m’ho diguessin ara m’hi llançaria.

Quin estil li agrada més?

De jove m’identificava més amb el modern, però ara em sento més còmode amb el tradicional.