Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Juanma Aznárez

“He conegut més i entès millor el meu germà”

El seu germà Sergio va néixer cec i li van diagnosticar autisme als sis anys. Presenta avui (21 h, a Les Fontetes) al Cicle de cinema de muntanya i viatges ‘La sonrisa verdadera’, un documental sobre el viatge dels dos germans al Marroc. 
Juanma Aznárez i el seu germà

“He conegut més i entès millor el meu germà”

Juanma Aznárez i el seu germà Sergio.

J. A.
Actualitzada 08/02/2017 a les 12:37
Com va sorgir la idea de creuar el Marroc i fer un documental?
Volíem fer una aventura en la qual poguéssim cuidar del meu germà, però sabíem que els rodatges són durs i, doncs, primer vam decidir fer-li un regal. A partir d’aquí vam crear una pàgina de Facebook que es deia Algo Grande Para Sergio per a fer-li un homenatge i, d’entre les propostes de la gent, vam pensar a fer el viatge.

I el tàndem?
Crèiem que era un mitjà de locomoció fantàstic que podia aportar molt en diferents sentits. Anar els dos junts seria molt maco i sobretot pel fet que el Sergio pogués sentir cada metre del viatge, els espais o les olors.

Què va pensar la seva família?
S’ho van prendre molt bé i es van involucrar en el projecte des d’un primer moment. Els primers a incorporar-se, la meva mare i el meu pare, i també la psicòloga que porta tota la vida seguint el meu germà.

Què ha significat per a vostès haver fet aquest repte?
Ens hem unit d’una manera molt forta. Jo he viscut quasi sempre fora i aquesta experiència m’ha permès lligar-me al Sergio i l’he conegut més i entès millor. Al meu germà aquest viatge li ha donat molta seguretat, perquè ha format part d’un equip del qual ha estat el protagonista.

Podria explicar-ne alguna anècdota?
En una de les acampades que vam fer ens vam quedar sense roba ni sopar, ja que l’equip es va endur sense voler la nostra bossa. Però sorprenentment van arribar uns pastors nòmades que van fer foc amb les arrels d’una planta i ens van cuinar unes costelles de xai i vam passar una bona nit.

Aquesta història de superació pot ser un exemple que faci reflexionar la societat?
Sí, segur. Hem estat en diversos festivals internacionals especialitzats en històries de superació, en els quals t’adones de la quantitat de súper herois que ens rodegen i que, a vegades, passem per alt. A més de les tonteries de les quals ens queixem.

I pot motivar les persones que pateixen alguna discapacitat i les seves famílies? 
També. El meu germà es troba en la millor etapa, però quan tenia set anys s’esgarrapava, es mossegava, pegava qui tenia al costat, ho trencava tot i tenia atacs d’ansietat. Aleshores, quan als fòrums expliquem això a les famílies i després veuen el resultat del Sergio, els omplim d’esperança.

Properes fites junts?
S’està fent una gran feina en el món dels esports adaptats i m’agradaria provar l’escalada i treballar més dins d’aquest àmbit. També voldria fer un altre viatge amb el Sergio amb una gran presència de la música, ja que ell és el llenguatge que més bé entén.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477