Jaume Muñoz Jofre
“Cada cop és més forta la sensació que cal un canvi”
L'historiador ha publicat un estudi sobre la corrupció en el darrer segle i mig. Va tenir l’ocasió de treballar sota la guia de Paul Preston i la va aprofitar. D’aquella col·laboració és fruit el llibre que ha presentat a l’Ateneu, 'La España corrupta'.
“Cada cop és més forta la sensació que cal un canvi”
Diu que la corrupció és símptoma del final d’un règim.
N’és un dels símptomes significatius, però no és exclusiu d’aquesta situació. Corrupció n’hi ha hagut al llarg del temps en diferents formes i moments, però en el cas d’un règim que arriba a la seva fi hi sol haver una correlació entre corrupció i governants i esdevé un dels aspectes que utilitza l’oposició al règim per impulsar el canvi.
A Espanya, els casos de corrupció indicarien la fi del règim polític actual?
Segur. El sistema constitucional sorgit de la transició està avui més qüestionat que mai. Fins i tot la casa reial és avui objecte d’un despretigi que era impensable anys enrere. Els casos de corrupció que s’han anat coneixent pesen molt en l’opinió pública i cada vegada guanya més força la sensació que alguna cosa ha de canviar.
Al seu llibre es remunta fins al final del segle XIX; per què calia anar tan enrere en el temps?
Perquè és el moment en què per primer cop és considera important l’opinió pública per a la configuració d’un govern, i, en aquest sentit, és una societat equiparable a la nostra, i, per tant, es poden establir comparacions. En certa manera, som deutors d’aquella època.
Solem associar corrupció i política; n’hi ha també en altres àmbits de la societat?
Estem acostumats a assenyalar els corruptes, que sovint formen part de l’esfera política, però no els corruptors. Podem definir corrupció com l’ús d’una posició de privilegi en benefici propi o per afavorir un tercer; per tant, la corrupció es pot manifestar de maneres molt diverses: comprant vots per manipular unes eleccions; o la corrupció de signe econòmic del mercat negre en els anys de l’estraperlo.
El contraban és una forma de corrupció?
Sí, tot i que cal diferenciar qui ho fa per subsistir i qui ho fa per evadir impostos. Al període que comprèn el llibre s’han donat totes dues formes. Durant el franquisme, per exemple, els petits contrabandistes són perseguit com a delinqüents mentre que els grans evasors actuaven amb impunitat perquè eren propers al règim.
El franquisme és comparable a la societat actual pel que fa a l’estudi de la corrupció?
Va ser un règim basat en el terror i el lladronici que va significar un parèntesi en molts aspectes; però també és cert que si no va continuar després de la mort de Franco va ser, entre d’altres coses, per la forta oposició de l’opinió pública, i en aquest sentit és comparable a la nostra societat.
El darrer segle hi ha hagut força canvis polítics i socials però la corrupció segueix. Per què?
El que l’afavoreix és la sensació d’impunitat. Als anys vuitanta n’hi havia menys casos que ara, perquè, tot i continuar havent-ne, hi havia un discurs regeneracionista que feia pensar en una nova època. És l’estratègia que ara fan servir Ciutadans i Podem.