Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
GUILLEM VALDÉS

“No tinc ni idea amb qui tocaré; això és el més divertit”

Enganxat a les sis cordes, L’exconseller general és un dels veterans de les ‘jam sessions’ que l’Escola de Música Moderna, on estudia, organitza mensualment a La Fada Ignorant. Aquesta nit, a partir de les 22.30 h, tornarà a ser dalt l’escenari.
Actualitzada 15/12/2016 a les 06:57
Com van sorgir aquests concerts?
Habitualment, l’Escola de Música Moderna organitzava un festival de fi de curs, amb alumnes i professors. El centre es va anar fent gran i el festival es va conservar únicament per als alumnes més petits, mentre que per als adults van tenir la idea de buscar un local perquè poguéssim tocar en públic. Inicialment va ser el Blues Bar d’Escaldes, ja desaparegut, després vam passar al Temple, i més tard a La Fada Ignorant.

Quina és la filosofia de les ‘jam’?
És una manera de conèixer un altre vessant de la música, perquè una cosa és aprendre una cançó a casa teva, però tocar al costat d’altres persones és completament diferent.

Com es treballen els temes?
Cada mes, l’alumne estudia la cançó per la seva banda amb el professor corresponent. Sempre intenten buscar la versió més ortodoxa del tema, perquè tothom practiqui sobre la mateixa base. La jam és com un primer assaig: alumnes de nivells i instruments diferents –habitualment veu, guitarra, baix i bateria–, que no han tocat mai junts aquella cançó, ho fan per primera vegada en públic.

Per tant, no sap qui seran avui els seus companys d’escenari?
No tinc ni idea amb qui tocaré. Això passa cada mes, i és el més divertit. Els primers dies ho passes malament. Jo personalment tenia pànic escènic. Cada tema és un desafiament, i estàs en tensió perquè acostumen a ser cançons difícils per al teu nivell. I també hi ha la por a fer el ridícul... Amb els anys, però, t’ho prens amb una altra filosofia.

Com va superar aquesta por?
Bé, en aquestes jam hi participa gent com el Toni Fernández, que és invident i que toca de manera increïble, o com el Toni Consuegra, que va patir una poliomielitis de petit i té la mobilitat força limitada. En veure que ells dos han superat unes barreres importants, mentre tu continues amb unes pors ridícules, acabes reflexionant i finalment veus la jam com una manera de divertir-te.

Hi ha lloc per a la improvisació?
A part dels temes assajats, sí que en poden sorgir d’altres de més oberts. Hi ha estils que ho permeten, com el blues. Aleshores pots entrar en solos i aconsegueixes coses màgiques.

Com es va iniciar en la música?
Vaig començar tard. Als 40 anys em vaig comprar una guitarra espanyola, perquè era una qüestió que feia temps que tenia pendent amb mi mateix. Aleshores no en tenia ni idea. Al cap de sis mesos continuava sense tenir-ne ni idea, i per això vaig entrar a l’escola, fa més de set anys. Després, vaig passar a la guitarra acústica i més tard a l’elèctrica, que és el que toco més als concerts.

No ha pensat de formar un grup?
Amb alguns coneguts fa temps que ho parlem, però costa moltíssim trobar locals d’assaig. És un gran problema a Andorra, aconseguir un local pel qual no hagis de pagar un lloguer com el d’un habitatge. I no cal gran cosa, només un traster que tingui una mínima instal·lació.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477