Alba Barrio
“Veient la vida a Bolívia, aquí ens queixem per ximpleries”
És responsable de la cadena de padrins de Cooperand. Un estiu a Bolívia li ha fet veure la banalitat dels problemes d’aquí. 25 anys. És mestra i treballa a la residència del Col·legi dels Pirineus. Busca famílies que vulguin apadrinar nenes de les llars d’acollida amb què treballa l’ONG.
S'ha d’estar molt preparat mentalment per anar de voluntari?
Sí, és difícil. El canvi cultural és molt bèstia. És molt dur i ho passes malament, però després és gratificant. Jo vaig estar una setmana molt malament, però després no ho canvio per res.
Què és el que més la va impactar?
Anaves caminant pel carrer i veies animals abandonats, brutícia, nens que demanaven i anaven drogats... Jo pensava: on m’he ficat?
Després d’haver viscut això, canvien els valors i les prioritats del dia a dia?
Sí. Te’n vas allà amb problemes d’aquí i quan arribes allà prens importància de les coses que realment valen
Sí, és difícil. El canvi cultural és molt bèstia. És molt dur i ho passes malament, però després és gratificant. Jo vaig estar una setmana molt malament, però després no ho canvio per res.
Què és el que més la va impactar?
Anaves caminant pel carrer i veies animals abandonats, brutícia, nens que demanaven i anaven drogats... Jo pensava: on m’he ficat?
Després d’haver viscut això, canvien els valors i les prioritats del dia a dia?
Sí. Te’n vas allà amb problemes d’aquí i quan arribes allà prens importància de les coses que realment valen
