“Veient la vida a Bolívia, aquí ens queixem per ximpleries”

S'ha d’estar molt preparat mentalment per anar de volun­tari?

Sí, és difícil. El canvi cultural és molt bèstia. És molt dur i ho passes malament, però després és gratificant. Jo vaig estar una setmana molt malament, però després no ho canvio per res.

Què és el que més la va impactar?

Anaves caminant pel carrer i veies animals abandonats, brutícia, nens que demanaven i anaven drogats... Jo pensava: on m’he ficat?

Després d’haver viscut això, canvien els valors i les prioritats del dia a dia?

Sí. Te’n vas allà amb problemes d’aquí i quan arribes allà prens importància de les coses que realment valen la pena. Els nens t’expliquen la seva vida, que no tenen família, han estat maltractats, han patit abusos o han estat venuts per a la prostitució, i penses: jo em queixo per ximpleries!

Com s’implica amb la cadena de padrins?

A les xerrades que fan de formació abans de marxar com a voluntari vaig conèixer el projecte i vaig decidir apadrinar una nena. Llavors em vaig assabentar que hi havia cinquanta nenes sense apadrinar. Amb la meva família els vam fer alguns regals i elles els rebien com un tresor. A partir d’aquí em vaig començar a moure per buscar gent que volgués apadrinar les nenes.

En viatjar allà devia veure l’efecte de la seva acció.

Sí. A més, els vam portar regals a totes. Només unes gomes, pinces i alguna pinta. I quan els ho vaig donar una de les nenes es va posar a plorar i em va dir: “Això per què si jo no tinc padrins?” Li vaig dir que ella també es mereixia un regal i no ho entenia. Quan veus això et toca.

Si vull apadrinar una nena com ho he de fer?

A la web cooperand.org s’explica tot. Et demanen les dades de contacte i té un cost de 15 euros al mes. Però més enllà dels diners volem la implicació de les famílies, que els escriguin una carta que és el que més esperen les nenes. Saber que a milers de quilòmetres hi ha algú que es preocupa per elles, els falta molta estima.

És difícil trobar padrins?

Sí, perquè per culpa d’algunes ONG que no es porten bé ho paguem tots i això no és just. La gent és desconfiada.

Com convenceria una famíla perquè apadrinés alguna de les nenes?

Jo els diria que per 0,50 euros al dia, que te’ls gastes en qualsevol cosa, pots ajudar i salvar una nena. Li dónes educació, vestimenta, un lloc on viure i la treus del carrer. Vetlles pel seu futur perquè és una nena que s’ha tret del car­rer i pots evitar que hi torni.

Hi ha algun cas que la impactés molt?

Sí, el d’una nena de quatre anys que va apadrinar la meva tieta. Els seus pares són morts i els seu germà abusava d’ella. Ella ho veia normal. Això em va impactar molt.