“Jugar amb la selecció és com retrobar-se amb la família"

Què significa per a vostè la selecció?

Fa un terç de la meva vida que jugo a l’Andorra Hoquei Club, amb els mateixos companys que després ens trobem a la selecció. Fins ara era una continuació de l’any, però competint arreu. Ara, la gent marxa a estudiar fora, a jugar a altres clubs, i la selecció significa un retrobament amb la família.

Heu tornat ara de l’Europeu, i el Mundial sub-20 del 2017 podria ser la darrera cita junts...

Seria el darrer compromís junts com a selecció sub-20, però confio que tornarà la selecció absoluta nacional, on la meva generació podrà jugar més anys plegada, i representar Andorra. De moment l’any vinent serà o Mundial sub-20 o absoluta, les dues coses no.

Ah! L’any que ve hi haurà selecció absoluta després de 7 anys d’absència?

Potser no és l’any vinent, algun dia o altre acabarà sortint. Haurem de posar voluntat per trobar-nos i entrenar, i sobretot fer viable la part econòmica.

I l’objectiu d’aquesta nova etapa de l’absoluta seria...

Primer de tot, competiríem en la tercera divisió del món, és a dir, la divisió C. L’objectiu seria anar pujant amb els anys a la màxima divisió, l’A. Trobo que és un objectiu prometedor.

I tant que sí! A més competir arreu fa posar Andorra al mapa.

Totalment d’acord, ara acabem de tornar de l’Europeu a Suïssa, on molta gent suposo que no sabia què era Andorra, ni on estava. Després d’enfrontar-se a nosaltres, això ha canviat.

Per cert, que l’Europeu no va anar com volíeu...

No, la setena plaça no era el que esperàvem, vam acabar una mica frustrats però vaja, he girat full ja, i toca pensar en altres coses.

Com per exemple els exàmens de la carrera, oi?

Sí, precisament estic estudiant Enginyeria Mecànica a l’UPC, i ara em toca canviar el xip i estudiar, que tinc els parcials.

Sona complicat aquest grau...

No tant com sembla, jo sóc bo en matemàtiques i física, i quan va arribar el moment de triar, la resta no em cridava l’atenció i això és quelcom que de tota la vida m’havia agradat.

Tant com l’hoquei?

No, però tot just acabo de començar, estic fent primer, i fa que jugo tota la vida. De fet, ara estic a dos equips, el júnior del Vendrell, amb qui aspirem a guanyar el Campionat d’Espanya, i amb el segona catalana, així que dedico més temps a entrenar i jugar.

Quin doblet! i per compaginar-ho tot... com ho fa?

És fàcil, visc a Vilanova i és on estudio als matins. Els entrenaments són a la tarda al Vendrell, per tant, tinc temps d’anar i entremig estudiar. L’únic la família, que està a Andorra, i amb dos enfrontaments el cap de setmana és impossible pujar-hi.