El cafè dels miralls

Amb un ritme de vida atrafegat i caòtic, El Caire ofereix poques possibilitats de relaxar-se. 17 milions d’habitants, temperatures que difícilment baixen dels 35 graus, un trànsit anàrquic, venedors ambulants massa amables (i insistents) amb el visitant... tot plegat fa que es valorin encara més els moments de tranquil·litat que ofereixen alguns racons de la ciutat. I indubtablement, el cafè El-Fishawi, amb més de dos segles d’història a les espatlles, és un d’aquests indrets. El local ofereix refugi a qualsevol moment del dia o de la nit: està obert les 24 hores i, de fet, presumeix de no haver tancat en cap moment les portes des que es va inaugurar el 1773. Vuit generacions d’una mateixa família han lluitat per preservar un estil que pretenen mantenir tots els cafès de la metròpoli més gran de l’Àfrica, una cosa que no tots han aconseguit. El-Fishawi, sortosament, sí, gràcies en bona part a una ubicació privilegiada: en ple soc de Khan el-Khalili, un veritable oasi enmig de la bogeria cairota. Les parets d’El-Fishawi estan repletes d’enormes miralls de fusta tallada –d’aquí que se’l conegui amb el sobrenom del cafè dels miralls–, i està adornat amb grans làmpades de vidre i algunes curiositats, com ara un enorme cocodril del Nil dissecat. En aquesta atmosfera que sembla transportar-nos a una altra època, els clients abarroten les taules i els divans, a l’interior i a l’ombrejada terrassa, per fer tertúlia, jugar a les cartes o gaudir d’una relaxant pipa d’aigua. Perquè tot i que les especialitats de la casa són el te egipci, d’aparença fosca, i l’ahwa, un cafè similar al turc, l’estrella indiscutible és la shisha, amb la que es poden fumar infinitat de tabacs de tots els sabors. Tot i no ser especialment gran, el cafè també té alguns racons emblemàtics. Com el dedicat a l’escriptor Naguib Mahfouz, premi Nobel de Literatura el 1988, que va ser un assidu de l’establiment. A l’autor de la Trilogia del Caire pràcticament no li va fer falta inventar personatges. En tenia prou a seure en una de les taules d’El-Fishawi i estar atent al que passava al seu voltant...