La fiscalia mantindrà l'acusació de rebel·lió contra els líders sobiranistes

A les portes que previsiblement confirmi la seva acusació per rebel·lió, la fiscalia va utilitzar ahir un centenar de vídeos per incidir en la violència del procés independentista català. Unes gravacions en les quals es van veure des de discussions entre guàrdia civil i mossos fins a cadires voladores contra la policia i ciutadans encarant-se als agents.

En l’esperada sessió dels vídeos davant el Suprem, el tribunal li va donar ahir el torn a una fiscalia una mica perduda, que no va saber a vegades identificar la ubicació de les imatges amb les quals volia pretendre demostrar que sí que hi va haver violència la tardor del 2017 a Catalunya i, per tant, també rebel·lió. I és que ahir es va conèixer que el ministeri públic previsiblement elevarà a definitives les seves conclusions, és a dir, que planeja continuar endavant amb l’acusació de rebel·lió, malversació i desobediència.

Ho farà, segons van indicar fonts jurídiques, invocant la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que dona la raó al Tribunal Constitucional enfront de Carles Puigdemont, Carme Forcadell i altres 74 diputats, i avala la suspensió del ple del Parlament del 9 d’octubre del 2017 en què es pretenia declarar la independència. Aquesta és una de les primeres resolucions d’Estrasburg sobre la causa del procés, i suposa un aval a la justícia espa­nyola enfront dels líders sobiranistes –que tendeixen a recórrer a Europa contra totes les resolucions–, els arguments de les quals poden ser utilitzats en la sentència que dicti el Suprem a la tardor.

Tornant al saló de plens de l’alt tribunal, aquest es va convertir en una mena de sala de cinema on es van visionar una successió de vídeos, primer els de la fiscalia, molts inconnexos i sense cap ordre, i després els de l’advocacia de l’Estat. Aquesta, més ordenada, va proposar un altre tipus d’imatges com l’anunci de les vies del tren, els actes animant a votar o la presentació pública de les suposades garanties del referèndum; sense deixar de costat les cassolades contra agents, els vídeos de mossos portant-se les urnes amb el referèndum liquidat entre aplaudiments dels votants o aquests resistint-se a deixar passar la guàrdia civil.

El ministeri públic, per la seva part, va projectar imatges de ciutadans increpant agents i llançant-los objectes, de persecucions de cotxes policials i més d’una agressió. Gràcies a les càmeres subjectives de la policia, es va reviure la tensió del 1-O, amb empentes i fins i tot algun votant ensangonat.

La jornada del 20-S també va protagonitzar bona part dels vídeos, sobretot dels vehicles policials que van acabar plens d’adhesius i amb els vidres trencats, i no va faltar la famosa imatge dels Jordis sobre un dels cotxes.

D’altra banda, durant la sessió d’ahir el tribunal també va rebutjar definitivament el per a molts esperat cara a cara entre el número dos del major Trapero, el comissari dels mossos d’esquadra Ferran López, i el coronel de la guàrdia civil Diego Pérez de los Cobos.