Espanya

La junta electoral central exclou Junqueras i Comín del debat de TV3

La participació del líder d’ERC és incompatible amb l’horari de la presó, mentre que per al segon de JxCat s’esgrimeix el principi d’igualtat

La junta electoral central exclou Junqueras i Comín del debat de TV3Efe

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El procés català, el judici contra els seus responsables i els permisos o restriccions per als que són candidats es van creuar ahir en el debat polític de la cinquena jornada de la campanya electoral.

Oriol Junqueras va ser notícia per partida doble. D’una banda, com a cap de llista a les europees, perquè la junta electoral central va denegar la sol·licitud d’ERC perquè pogués participar per videoconferència al debat de candidats europeus a TV3, celebrat ahir a la nit, al·legant que resulta incompatible amb el règim horari de la presó de Soto del Real.

Davant d’aquesta decisió de la JEC de no autoritzar Junqueras a participar en el debat, el cap de llista de JxCat, Carles Puigdemont, va decidir que tampoc hi participaria i va qualificar la resolució de “molt vergonyosa”.

Però la JEC, així mateix, tampoc no va autoritzar el número dos d’aquesta formació, Toni Comín, a participar en el debat. L’argument de la junta electoral és que la presència de Comín no garanteix el principi d’igualtat entre els participants perquè, en intervenir per videoconferència, no es pot assegurar que no rebi ajuda d’assessors o terceres persones, una possibilitat que tenen prohibida els candidats que siguin al plató.

En un altre ordre de coses, el Tribunal Suprem va autoritzar ahir Junqueras, al costat d’altres tres diputats i un senador electes que es troben en presó preventiva, a participar dimarts en la sessió constitutiva de les Corts.

El tribunal autoritza així els cinc presos electes en els comicis generals a sortir de presó el 21 de maig per assistir als plens, tot i que ha rebutjat suspendre el judici i demanar permís a les cambres per continuar amb la vista, com van demanar els acusats.

“L’exigència d’autorització legislativa perquè el poder judicial culmini el procés penal iniciat fa ja més d’un any, quan els processats no eren diputats o senadors electes, suposaria subordinar l’exercici de la potestat jurisdiccional a una tutela parlamentària aliena a l’equilibri de poders”.

Aquest és el principal argument del Tribunal Suprem per rebutjar la petició d’Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez –diputats electes–, i Raül Romeva –senador electe–, que van requerir que la sala remetés el suplicatori a les Corts, la qual cosa, segons van interpretar les defenses, podria comportar la suspensió del judici.

No alterar el judici

No comparteix aquesta teoria el tribunal, que deixa clar en un aute que “el normal desenvolupament” del judici no pot exigir “per a la seva normalitat democràtica” l’aprovació de l’òrgan parlamentari. El que sí que autoritza la sala “amb caràcter excepcional” i per a “no menyscabar el dret de participació” és que els acusats acudeixin a les sessions constitutives de les cambres dimarts que ve en considerar-los “actes indispensables” per adquirir la seva condició de parlamentaris.

La negativa al suplicatori es fonamenta en el fet que “l’autorització de l’òrgan legislatiu és necessària per processar”, això és, per “subjectar” el parlamentari “a un procés penal que podria afectar el normal funcionament de les tasques legislatives” i no quan el judici ja està en marxa. “Es tracta, per tant, d’una previsió a futur”, diu el Suprem, que recorda que la immunitat parlamentària no està concebuda per “impedir el desenllaç d’una causa penal” ja iniciada.

tracking