Els aliats de Pedro Sánchez tomben el sostre de despesa al Congrés

La cambra va rebutjar per 173 vots en contra, 86 abstencions i 88 vots a favor els nous objectius de dèficit i deute públic que flexibilitzaven per 2019 el marge de despesa de les administracions públiques en cinc dècimes, la qual cosa suposava prop de 6.000 milions d’euros. L’executiu només va tenir el suport del PNB, i va veure com la majoria de partits que van fer costat a la moció de censura contra Rajoy (Podem, ERC, PDeCAT, Compromís i Nueva Canarias) s’abstenien. Els partits nacionalistes van criticar un marge insuficient per a les autonomies i van reclamar al govern que presenti un nou camí fiscal. Tal com marca la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, els objectius han d’aprovar-se cada any pel Congrés i el Senat, i de no assolir aquest aval cal presentar-ne uns altres en el termini d’un mes.

En aquest sentit, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va assenyalar que se cenyirà a la legislació i portarà “al parlament les vegades que faci falta el camí de dèficit”, encara que va advertir que serà el mateix rebutjat ahir perquè no té sentit que la UE flexibilitzi unes metes perquè el govern “tregui recursos als ciutadans”, i tampoc presentarà una proposta que excedeixi el marge que li han concedit els socis europeus. Montero va insistir que Hisenda segueix endavant amb els pressupostos, que hauran d’aprovar-se en consell de ministres abans que acabi setembre.

No obstant això, els objectius de dèficit que s’utilitzen en aquests moments per a la confecció dels comptes són els pactats per l’executiu Rajoy, més restrictius que els plantejats pel govern actual, ja que són els únics que actualment estan aprovats al Congrés. Quant al sostre de despesa, situat en 125.064 milions d’euros per al 2019 i que encara que no es vota acompanya els objectius d’estabilitat, Montero va defensar que no es veurà gaire afectat si finalment cal utilitzar el camí restrictiu, ja que l’administració central solament es beneficiava en una dècima de PIB d’una eventual flexibilització, és a dir, uns 1.200 milions d’euros que poden compensar-se amb altres ingressos. En qualsevol cas, en el termini d’un mes Hisenda haurà de convocar el consell de política fiscal i financera per informar del camí de dèficit que posteriorment aprovarà el consell de ministres, que serà idèntic al debatut ahir, per portar-lo de nou al Congrés.

Fonts parlamentàries socialistes van assenyalar que encara que la futura proposta de dèficit públic per al conjunt de les administracions segueixi mostrant una relaxació de cinc dècimes pel 2019, la distribució d’aquestes dècimes per administracions pot variar, per donar més marge a les comunitats autònomes i aconseguir més suports parlamentaris.

El camí proposat pel govern preveia una meta de dèficit de l’1,8% del PIB el 2019, de l’1,1% el 2020 i del 0,4% el 2021, quan l’anterior era del 2,2 %, el 0,3 % i superàvit, respectivament. La proposta preveia que els 6.000 milions d’euros de major marge es distribuïssin en una dècima per a l’Estat (1.200 milions), dues dècimes per a les autonomies (2.500 milions) i dues més per a la Seguretat Social.