Llarena suspèn com a diputats Puigdemont i cinc encausats més

El jutge que instrueix la causa oberta pel procés català, Pablo Llarena, va comunicar ahir a la mesa del Parlament la suspensió de càrrec públic dels cinc diputats que estan a la presó preventiva, així com de l’expresident Carles Puigdemont, fugit a Alemanya, tots ells processats per rebel·lió. Ho va fer en virtut de l’article 384 bis de la Llei d’enjudiciament criminal, que preveu que una vegada el processament sigui ferm i es decreti la presó provisional per un delicte relacionat “amb bandes armades o individus terroristes o rebels”, el processat que ostenti un càrrec públic quedarà “automàticament suspès” en el seu exercici mentre duri la situació de presó.

Aquesta mesura afecta els cinc diputats catalans a la presó (Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Sànchez), igual que Puigdemont, però no l’exconseller que es troba a Bèlgica, Antoni Comín, que té pendent recórrer en reforma i en apel·lació contra l’ordre de processament.

Llarena considera “obligat” comunicar al Parlament que els sis diputats processats “han quedat suspesos en les funcions i càrrecs públics que estaven exercint”, i que la mesa ha d’“adoptar les mesures precises per a la plena efectivitat a la previsió legal”, si bé el jutge no adverteix en el seu escrit a la cambra catalana en cas d’incomplir aquest dictamen. L’instructor explica que la mesura de suspensió és automàtica i deixa al Parlament la possibilitat que els processats suspesos poden ser substituïts temporalment per altres integrants de les seves candidatures.

En l’acte de conclusió de sumari, el jutge assenyala que aquest article configura “una mesura cautelar de naturalesa pública i extraordinària” que persegueix “preservar l’ordre constitucional”. I afegeix: “Impedint que persones que ofereixen indicis racionals d’haver desafiat i atacat de forma greu l’ordre de convivència democràtica mitjançant determinats comportaments delictius, en els quals es troba el delicte de rebel·lió, puguin continuar en l’acompliment d’una funció pública de risc per a la col·lectivitat quan concorren a més en ells els elements que justifiquen constitucionalment la seva privació de llibertat.” Amb tot, recorda que es tracta d’una mesura que és provisional, que quedaria sense efecte en cas que no se’ls acusés de rebel·lió o quedessin en llibertat provisional, la qual cosa suposaria la immediata reactivació dels seus drets.

La consellera de Presidència i portaveu de la Generalitat, Elsa Artadi, va acusar el Suprem de voler “alterar majories parlamentàries”. En la roda informativa posterior a la reunió de l’executiu, la portaveu va dir: “Veurem què fa el Suprem i què decideix fer el Parlament.”