Catalunya

Boya afirma davant el jutge Llarena que la DUI no va ser “cosmètica”

L’exdiputada de la CUP surt sense mesures cautelars després de declarar al Tribunal Suprem

Boya afirma davant el jutge Llarena que la DUI no va ser “cosmètica”Efe

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’exdiputada de la CUP Mireia Boya va assumir ahir davant el Suprem que la declaració unilateral d’independència (DUI) no va ser “cosmètica”, sinó que buscava una efectivitat real. El jutge Pablo Llarena no va adoptar mesures cautelars contra ella perquè no les va demanar el fiscal.

La referència de Boya a la DUI va venir provocada per una pregunta del magistrat sobre si aquesta va ser merament simbòlica o volia ser efectiva. Ella va respondre que sí que volia ser-ho, i que amb aquesta intenció la va votar en compliment del mandat de les seves bases assembleàries i dels resultats del referèndum de l’1-O, segons van informar diverses fonts jurídiques presents a la declaració.

En l’interrogatori, que va durar una hora i quinze minuts, solament va respondre a les preguntes del seu lletrat i del jutge, i va negar haver conegut el document Enfocats –considerat el full de ruta del sobiranisme– o haver participat en cap comitè estratègic. A més, va carregar contra l’actuació de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, en defensar que en els dies previs al referèndum els agents van sortir de paisà amb porres “a caçar” els independentistes.

En aquesta mateixa línia va acusar la policia nacional i la guàrdia civil dels fets violents de l’1-O, però va negar que els independentistes estiguessin darrere dels disturbis davant de la conselleria d’Economia del setembre passat. Així, va apuntar els periodistes com els responsables de les destrosses als vehicles de la guàrdia civil.

En un altre ordre de coses, els agents que investiguen la preparació de l’1-O consideren que el fundador del grup de comunicació Mediapro, Jaume Roures, va ser integrant del “comitè executiu estratègic” per organitzar-lo.

En el document de diligències de la guàrdia civil com a policia judicial, que va arribar al Tribunal Suprem el 2 de febrer passat, es menciona diverses vegades Roures. Segons els agents, els màxims responsables del moviment independentista eren conscients que “comptar amb el suport d’un proveïdor de serveis audiovisuals de l’entitat Mediapro permetria difondre el missatge sobiranista a un públic més ampli”.

ELS MOSSOS VAN DONAR PRIORITAT A ATENDRE ELS FERITS DE L'1 D'OCTUBRE

Els mossos d’esquadra van donar prioritat a auxiliar ferits per les càrregues policials durant el referèndum de l’1 d’octubre i a atendre els votants que es trobaven a la zona. Així es desprèn de diverses comunicacions internes del cos, publicades ahir per La Vanguardia, en les quals els agents reben ordres d’“ajudar les persones ferides i donar consell a les persones que estan als voltants” després de les primeres càrregues policials per part de la policia nacional i la guàrdia civil. Els agents van comunicar als superiors com la gent els impedia accedir als punts de votació i havia tallat algunes vies. Davant l’actuació de la policia nacional i de la guàrdia civil, els agents de la policia catalana van rebre instruccions de no intervenir.

tracking