Hisenda controlarà les targetes dels alts càrrecs de la Generalitat

El ministeri espanyol d’Hisenda controlarà també els pagaments que realitzin els alts càrrecs de la Generalitat amb les targetes de crèdit oficials, dins de les mesures de supervisió per evitar qualsevol despesa a favor de l’organització del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, van confirmar ahir fonts del govern.

Tècnics d’Hisenda es van reunir amb representants de la banca espanyola per explicar-los les mesures de control de la despesa de la Generalitat aprovades divendres passat per l’executiu, va informar el ministeri. El govern volia donar als bancs els detalls sobre la seva decisió perquè no col·laborin amb “activitats il·legals”, i que exigeixin que qualsevol pagament de la Generalitat estigui acompanyat d’un certificat de la intervenció general. El control ha d’arribar a tots els pagaments que es realitzin des d’aquests comptes bancaris i inclou els associats a les targetes de crèdit dels alts càrrecs.

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, té fins a primera hora d’avui per adoptar i comunicar l’acord de no disponibilitat pressupostària que li ha imposat el ministeri d’Hisenda. Si no acata l’ordre, serà el ministre Cristóbal Montoro el que adopti aquest acord i l’hi comuniqui a la intervenció catalana. La mesura afecta als crèdits pressupostaris diferents als que ja ha assumit Hisenda per evitar que es dediqui diners al procés sobiranista. Divendres passat, el govern va decidir controlar la despesa social de la Generalitat i encarregar-se del pagament directe de les nòmines i dels serveis d’educació, sanitat i serveis socials.

D’altra banda, la Generalitat va presentar ahir un recurs contenciós per impedir la intervenció dels seus comptes, però en no haver sol·licitat mesures cautelaríssimes el Tribunal Suprem no es veurà obligat a pronunciar-se en els propers dies. El recurs inclou una petició de suspensió de l’aplicació de l’acord, és a dir, de mesures cautelars. No obstant això, fonts del Suprem van recordar que aquest tràmit obliga a donar trasllat a les parts perquè presentin al·legacions i que, en el cas de la part demandada –l’advocacia de l’Estat– aquest termini és deu dies. Si el govern de Carles Puigdemont hagués sol·licitat una suspensió cautelarísima, el Suprem s’hauria vist obligat a resoldre en un termini de 48 hores, amb el que existiria l’opció de frenar immediatament l’acord de l’executiu central.

En un altre ordre de coses, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades va anunciar l’obertura d’actuacions prèvies d’investigació per esbrinar si s’ha produït un accés il·lícit a bases de dades estatals per a la creació del cens electoral català per l’1-O.

El PSOE davant l’article 155

Un altre dels focus d’atenció de la jornada va ser el debat sobre l’aplicació o no de l’article 155 de la Constitució, que obre la porta a la retirada de competències de la Generalitat. La direcció del PSOE no contempla l’aplicació d’aquest article, van indicar fonts del partit, després que el seu portaveu federal, Óscar Puente, eludís en roda de premsa pronunciar-se sobre la conveniència d’aplicar aquest precepte constitucional, cosa que sí que va ser descartada el passat mes de juliol per la portaveu parlamentària, Margarita Robles. Després d’escoltar a Puente, el sotssecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, va celebrar que el PSOE no “demonitzi” la possibilitat que el govern recorri a l’article 155 a Catalunya.

El PSC, pel seu costat, va recomanar als ciutadans que denunciïn davant la justícia si són cridats a formar part de les meses del referèndum, o si els funcionaris reben requeriments per formar part de l’operatiu.