La Generalitat denuncia els agents que van interrogar els alts càrrecs

El Govern va presentar ahir una denúncia contra els agents de la guàrdia civil que van practicar els interrogatoris contra diversos alts càrrecs de la Generalitat en relació amb els preparatius del referèndum sobiranista previst per a l’1 d’octubre. La denúncia es va presentar a instàncies de la Generalitat, per ordre del conseller de Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, al jutjat d’instrucció de Barcelona. Turull ja va anunciar dimecres passat que denunciarien davant el jutge de guàrdia “la greu vulneració de drets fonamentals” que, segons ell, s’havia comès durant la declaració davant la guàrdia civil del secretari general de Presidència, Joaquim Nin. El cos policial ha interrogat com a testimonis diversos alts càrrecs del Govern en la investigació que duu a terme com a policia judicial en el marc de la recerca ordenada per un jutge de Barcelona sobre els preparatius del referèndum unilateral anunciat per a l’1-O. Nin i el director general de Comunicació de la Generalitat, Jaume Clotet, que van ser citats inicialment com a testimonis, van sortir de Comandància en qualitat d’investigats pels presumptes delictes de revelació de secrets, malversació de cabals públics, desobediència, prevaricació i sedició.

El director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells; l’exportaveu del Pacte nacional pel referèndum, Joan Ignasi Elena; el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells; el director general de Difusió, Ignasi Genovès; i la cap de comunicació del departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Anna Molas, també van ser interrogats aquesta setmana per la guàrdia civil.

La denúncia, que ha estat divulgada després per la Generalitat, està dirigida contra els agents que van realitzar els interrogatoris, així com “contra qualsevol altra persona que per la seva relació directa amb els fets que es denuncien hagués col·laborat de forma activa i conscient en la comissió del delicte i fos responsable penal d’aquest, en els termes expressats en els articles 27, 28 i 29 del Codi Penal”. En ella, s’assenyala que malgrat que les citacions i documents presentats pels agents de la guàrdia civil durant la seva actuació “sempre” fan referència al fet que s’actuava en la recerca ordenada pel Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, una nota de premsa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya negava que aquestes diligències haguessin estat sol·licitades pel magistrat. Per això, subratlla la denúncia que “no sembla que hi hagi cap relació, directa ni indirecta ni similitud d’objecte entre les diligències de recerca policials i les diligències prèvies 118/17 que dirigeix el Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona”.

La Generalitat considera que els interrogatoris podrien ser constitutius de cinc delictes; el d’obstrucció a la Justícia perquè els agents, segons una nota del departament de Presidència, “haurien tractat d’influir en la declaració dels testimonis acusant-los insistentment de mentir, i haurien mantingut una actitud agressiva i de pressió”. També per un delicte d’usurpació d’atribucions, per actuar en nom d’un jutjat que no els hauria autoritzat, i en aquest sentit, també els acusaria de falsedat documental. També de violació de secrets i del delicte comès per funcionaris contra els drets individuals. Segons fonts del TSJC, la denúncia anirà a repartiment i després un jutge decidirà si l’admet a tràmit.