Catalunya

Plega el director dels mossos pels canvis al govern per preparar l'1-O

Albert Batlle, ferm partidari de la neutralitat del cos policial, al·lega “motius polítics” per abandonar el càrrec

Plega el director dels mossos pels canvis al govern per preparar l'1-OEfe

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El director dels mossos d’esquadra, Albert Batlle, va presentar ahir la dimissió per “motius polítics”, després dels canvis de la setmana passada al govern català, entre els quals la incorporació de Joaquim Forn com a nou conseller d’Interior, amb vista a preparar el referèndum anunciat per l’1 d’octubre. Forn, de perfil més netament independentista que el seu antecessor, Jordi Jané, va proposar ahir a Pere Soler com a nou director del cos, qui serà formalment designat en la reunió del govern d’avui.

Batlle, un ex-alt càrrec socialista que sempre ha defensat que els mossos d’esquadra han de ser políticament neutrals i imparcials i que han de complir i fer complir la llei, va renunciar al càrrec de director polític de la policia catalana, al que va accedir el 10 de juny de 2014.

En un missatge remès a tots els agents del cos anunciant la dimissió, Batlle es va mostrar convençut que “als actuals moments de la vida del país”, on el Govern planteja un referèndum sobre la independència de Catalunya per a l’1-O, la policia catalana “seguirà perseverant” en la “missió de defensa de la seguretat i del benestar” dels ciutadans. “I ho farà, com sempre, amb escrupolós respecte i subjecció a la llei”, agrega Batlle, que segueix els passos de l’exconseller Jané, que va deixar el govern català divendres passat, al costat de Neus Munté, Meritxell Ruiz i Joan Vidal de Ciurana, tots ells del PDeCAT.

De fet, sectors d’ERC i la CUP –i fins i tot del PDeCAT– veien Batlle a la corda fluixa des de fa mesos pels seus recels davant una via unilateral cap a la independència i un xoc amb la legalitat estatal. En substitució de Batlle, Forn ja ha proposat Pere Soler, que el 2013 va ser nomenat director general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat –quan la conselleria de Justícia la liderava Germà Gordó– en substitució de Xavier Martorell, que va dimitir arran d’informacions que el vinculaven al cas Método 3.

Després de conèixer la dimissió de Batlle, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va considerar “gravíssima” la dinàmica de la Generalitat, perquè qualsevol persona que respecta la llei i vol complir amb la seva obligació ha de plegar per motius polítics. “Quan la gent moderada, que posava realisme polític, ha de marxar de la Generalitat, Puigdemont i Junqueras poden fer dues coses: o assumir el seu fracàs ara o assumir-lo l’1 d’octubre”, va subratllar.

“Deriva de radicalitat”

El diputat de Ciutadans al Parlament Jorge Soler va dir que la dimissió del director dels mossos es deu a la deriva “independentista” de l’executiu de Puigdemont, “que vol ser més independentista que ERC”. El secretari d’organització del PSC, Salvador Illa, va lamentar la “deriva de radicalitat” en la qual ha entrat el departament d’Interior. Des de Madrid, la portaveu d’Units Podem al Congrés, Irene Montero, va atribuir la dimissió de Batlle a la “persecució política, econòmica, judicial i policial” del PP, que en la seva opinió està generant un “xoc de trens” a Catalunya.

D’altra banda, la remodelació del govern de la setmana passada ha portat a l’elecció de Lluís Corominas com a president del grup parlamentari de Junts pel Sí, en substitució de Jordi Turull, ara conseller de la Presidència. La vicepresidència primera del Parlament, ocupada per Corominas, passarà a les mans del diputat del PDeCAT Lluís Guinó.

tracking