Valls es postula com a candidat a les legislatives pel partit de Macron

El triomf a les eleccions presidencials franceses d’Emmanuel Macron ha començat a fer efecte entre les grans formacions del país, especialment en el governant Partit Socialista (PS), en un moment en què el polític socioliberal prossegueix les negociacions per formar gabinet.

L’endemà passat dels comicis, l’ex-primer ministre francès Manuel Valls ha estat la primera gran figura socialista a oferir-se com a candidat a diputat del recentment estrenat partit de Macron, La República en marxa!, per a les eleccions legislatives dels dies 11 i 18 de juny. “Els vells partits estan morint o estan morts”, va sub­ratllar en una entrevista Valls, que va destacar que el seu desig és donar “una majoria àmplia i coherent” a Macron “perquè pugui governar”. La República en marxa! va assegurar que la seva candidatura serà analitzada com totes les altres i que no gaudirà de cap tracte de favor.

Valls, que va ser primer ministre entre el 2014 i el 2016 sota el mandat del president sortint, François Hollande, ja havia deixat caure que estava desencantat amb el PS, que s’ha alternat al poder amb el centredreta, ara representat per Els Republicans, les últimes dècades. A les últimes presidencials Valls va preferir fer costat a Macron, amb el qual va tenir disputes a l’executiu francès quan l’avui president electe era ministre d’Economia, que a Benoît Hamon, el seu botxí en les primàries socialistes del gener.

Representant de l’ala més conservadora del PS, Valls va trigar a digerir el revés d’aquestes primàries davant el seu antic ministre d’Educació, que encarna el cor­rent esquerrà del partit. El daltabaix de Hamon en la primera volta (6,3 % dels vots) i la victòria diumenge de Macron, que va superar folgadament Marine Le Pen, van precipitar aquesta polèmica decisió. El secretari general del PS, Jean-Christophe Cambadélis, va alertar ahir que si Valls es presenta amb el partit de Macron perdrà el carnet d’afiliat.

L’anunci de l’ex-primer ministre ha caigut malament entre molts dels seus col·legues amb càrrecs públics, que el van acusar de “no respectar” la seva derrota a les primàries, a l’hora que li han tirat en cara que és “trist i patètic” abandonar el vaixell quan està en dificultats.

L’encara primer ministre, Bernard Cazeneuve, va evitar criticar directament el seu antecessor i amic, encara que va alertar que els francesos “no acceptaran” veure el PS dividit i va reiterar el seu compromís amb la família política.

Situació a els republicans

Mentre Macron medita la composició del govern i es prepara per aconseguir una majoria confortable al Parlament en les legislatives del juny, Els Republicans també mostren fissures. Segons el diari Le Monde, l’exministre Bruno Le Maire és un dels pesos pesants que ja s’ha declarat “a punt” per treballar amb Macron, mentre que Christian Estrosi, alcalde de Niça, va mostrar gestos de proximitat amb el president electe.

Un altre dirigent de l’ala més moderada, l’alcalde de Bordeus, Alain Juppé, va demanar que el partit “no obstrueixi sistemàticament” ni s’oposi “frontalment” a Macron en cas que Els Republicans no aconsegueixin majoria absoluta. Els Republicans, que han encomanat les legislatives a un moderat, François Baroin, es recuperen encara dels turbulents mesos preelectorals propiciats pel cas Fillon.