Sí... ho han tornat a fer

La penitència del MoraBanc Andorra a la LEB Or no ha durat més del necessari. Abraçat al cosmos d’un Poliesportiu més sorollós i fidel que mai, l’equip tricolor va signar el desitjat acte de contrició, i torna a ser de l’ACB. Es dona el context que, molts cops, l’alegria més absoluta esdevé pur alliberament. La temporada era, de manera innegociable, un all in, una obligació vital per a tots els estaments del club de tornar per la via ràpida, i l’equip ha gestionat la pressió fantàsticament, amb un capità de vaixell, Natxo Lezkano, que no ha dit ni ase ni bèstia fins que no ha complert fil per randa el guió establert. Amb fermesa i aplom, amb un desenllaç plàcid, amb un Johnny Dee inspirat -19 punts i cinc triples-, un Dos Anjos manaire -13 punts- i els rebots a dojo de Maric -en va capturar 11-, el MoraBanc va fer de la necessitat virtut i va assolir la coronació sense cap rèplica per part d’un superat Ourense (95-61).

El primer acte ja va servir per dominar de ple l’escena i perquè l’equip gallec fos conscient que el govern i la festa només podia ser tricolor. A la renúncia obligada de Rafa Luz a les primeres alenades -l’isquio li va dir prou- es va mantenir serè el MoraBanc, sense dubtar de la seva superioritat, i amb un Speight elèctric va abrigar les primeres diferències (13-5). El grup de Lezkano es mostrava autoritari, irresistible i sabent gestionar a la perfecció la sobreexcitació. Només Urtasun reptava els tricolors, que van fer de la necessitat virtut, i ja van signar un primer acte fantàstic en defensa i molt fluïd en atac amb un Maric i, sobretot, Dos Anjos, que es van moure per la pintura com pel jardí de casa seva. L’aportació de Dee i el seu fusell -8 punts- va permetre arribar a la primera aturada amb un 25 a 12 que esfumava el primer gran perill, el del risc a encomanar-se d’una atmosfera, la de la bombonera, que només esperava el final del partit i esclatar quan, per fer-ho, s’havia de guanyar primer a Ourense. El MoraBanc va seguir filant ràfegues de punts, amb uns intractables Dee i Dos Anjos i amb Maric i Borg apujant el volum de la festa fins a signar la que era la màxima distància (41-19). Però era només el primer tast d’un equip, el tricolor, que volia continuar amb l’exhibició i amb la mateixa volada després de l’interludi, i ho va rubricar apujant el soufflé a +23 al tercer quart (59-36). La por d’una desconnexió traïdora era l’única cosa que evitava que el confeti aparegués a la pista abans d’hora. No va ser el cas, i el premi era d’una magnitud tan gran que ningú no es va permetre mirar la Lluna ni desendollar la guitarra. I molt menys Lezkano, que s’ho mirava com si fos una jornada random de Lliga, ni Dos Anjos, que continuava dominant la zona i sortint guanyador dels duels (72-45). El darrer quart va ser, encara més, un pur tràmit de despatx, un dia més a l’oficina i, a falta de 16”5 segons, el Poliesportiu va aixecar els braços, Juan Rubio va deixar estar la bola i la va plantar a terra. No calia jugar més. El MoraBanc tancava la ferida del descens contra el Lenovo Tenerife i signava la reconquesta de la Lliga ACB.

CLAUS

1 Intensitat

El MoraBanc va fer de la necessitat virtut i va anar per feina des de l’inici. L’Ourense no va oposar gaire resistència a un equip que portava l’ascens gravat.

2 Triples

Johnny Dee va personificar l’encert en el tir exterior. Amb el canell traient fum, va convertir cinc triples dels 13 que va signar l’equip. Un encert del 62%.

3 La pintura

Maric i, sobretot, Felipe Dos Anjos van treure de polleguera Kuath. La zona va ser el jardí dels dos pivots del MoraBanc.