L'Andorra ensopega amb la mateixa pedra (0-1)

A l’FC Andorra se li està fent llarga la temporada. Esborrada d’un cop de ploma la quimèrica il·lusió del play-off, l’equip tricolor va radiografiar a la perfecció el que ha estat un curs de vaivens, de moltes arestes, d’aprenentatge a carretades, però que deixa una sensació estranya de quedar a mig camí. No va ser una excepció l’enfrontament amb el grup de Joseba Etxeberría, ben ordenat i amb futbolistes interessants en cada línia. L’Andorra les va tornar a tenir de moltes tonalitats, però la falta d’inspiració als metres finals el va acabar condemnant (0-1).

L’equip tricolor ja va sortir gripat al partit. Sense tenir el control, l’Andorra és menys Andorra i li va costar un quart d’hora ben bo estabilitzar-se i peritar la situació amb claredat. Valera va carregar una bona part del protagonisme ofensiu de l’equip, amb armament per les dues bandes. Primer se li va fer de nit quan es va citar amb Herrero, aprofitant una passada llarga de Pastor i poc després va arribar massa forçat a esmorteir un míssil des del propi camp de Mika Mármol. Eder Sarabia i els seus habituals escarafalls es desesperaven. Molta xerrameca amb la pilota, però poc ulla i un Mirandés que no s’exposava innecessàriament, considerant el punt que sumava a l’Estadi Nacional com un empat beneït. A més, Bakis tampoc no semblava tenir la brúixola. El davanter turc, tot i regirar-se per enfocar Herrero, no va trobar el bingo i sí el cos d’Álex Martín per a ofuscació del públic. Un xut poc acadèmic d’Hevel des de la riba, un altre de llunyà de Sergio Molina, un massa tou cop de sabata de Bakis que va marxar fora i un cop de cap de Pastor, a rosqueta d’Hevel, van esdevenir les darreres osques de l’Andorra abans de l’arribada de l’interludi. A la represa, l’equip de Sarabia no es va desviar del guió. Jandro Orellana, molt fi en el dictat però poc aprofitat, ho va provar amb un xut alt, poc abans d’una de les accions que van determinar el resultat final. Valera, des de l’esquerra, va col·locar una pilota de llepar-se els dits a Bakis i quan el davanter es disposava a enfonsar Herrero a la xarxa, va ser desequilibrat i empès per un defensor del Mirandés: “És el penal més clar de la història!”, va assegurar un Sarabia, que va veure la seva enèsima amonestació del curs. Al penal no assenyalat es va afegir una canonada de Pampín que va escopir el travesser però, per setena vegada aquesta temporada, el pitjor encara havia d’arribar. Tot s’ha de dir, el Mirandés no va estar gens malament, amb un futbolista com Raúl García casat amb el gol, que surt gairebé sempre beneficiat d’accions arrissades i que es va abrigar a un triomf arribat del no res, amb un penal que va transformar el seu inspirat davanter.

DESTACATS

Valera

ATREVIT

Bona part de les accions ofensives van passar per les seves botes. Protagonista i decidit per les dues bandes.

Pampín

SOLVENT

Va estavellar una pilota al travesser amb 0-0 i va salvar el que podria haver estat el 0-1, abans del penal.

Pastor

CRESCUT

El central està fent un molt bon final de temporada. La confiança li va permetre aparèixer a l’àrea rival.