Andorra perd amb Romania (0-2) a l'Estadi Nacional

Mantenir la dinàmica de l’anterior edició de la Nations League on la selecció va registrar vuit punts sembla una aventura per cordar-se el cinturó. No per incapacitat, sinó pel fet de concedir massa en un aparador molt exigent. La selecció va destapar la fase de classificació per a l’Europeu cedint davant una Romania múrria i superior i que es va encomanar als seus futbolistes més desequilibrants per trencar amb l’estat de benestar que sembla viure l’absoluta (0-2).

El partit es va definir per la contundència a les àrees, la que va tenir Romania i la que va trobar a faltar Andorra en dues accions terminals. Mai no va defallir la selecció, en un exercici de màxima solidaritat defensiva, tot i aplanar el terreny el grup d’Edi Iordanescu en la tornada dels vestidors. Des de l’inici, Dennis Man i Alibec van ser els dos principals maldecaps per als tricolors, tot i que, tal com estava pressuposat, va ser un enfrontament de poques ocasions clarividents. Totes les arribades amb cara i ulls, però, van ser romaneses. En una acció coral de l’atac foraster, Alibec va tenir la primera, i Marin, en colpeig directe de cantonada, també va fer treballar Iker. Romania generava amb insistència i buscava les pessigolles a la primera línia tricolor. El VAR, amb paper d’actor principal ahir al Nacional, va irrompre per primer cop per corregir un gol que l’àrbitre del partit, el croat Dario Bel, va atorgar a Alibec. El davanter va mantenir el fil d’un cop de cap previ que va estavellar al pal i va introduir la pilota al fons de la xarxa. Unes mans prèvies van deixar sense efecte el primer brindis de Romania que, la pura inèrcia, sí que va posar poc després en safata a l’equip de Iordanescu. Va ser Man, de cap, agraint una centrada per la dreta de Morutan i la pèrdua de la marca de Max Llovera (0-1). Els visitants ja tenien el partit on volien i la poca presència d’Andorra en parcel·la contrària no feia esperar bones notícies. Les petjades tricolors es remetien a les curses a l’espai i el treball fosc de Berto i a les intencions de Cervós i Àlex Martínez. L’aixeta no donava per a gaire més i Romania perseverava sense fer gaire soroll. El pas pels vestidors va portar la sentència i el premi a la percussió romanesa. Maric va citar Alibec amb Iker i la definició del davanter del Farul Constanta davant la sortida del porter andorrà va significar el ja inamovible 0 a 2. Un gol que va concedir el VAR, ja que l’àrbitre, en primer terme, havia assenyalat fora de joc. Man va avisar posteriorment amb un xut creuat i la inclinació ja semblava definitiva. Els pocs dubtes que hi podia haver es van aclarir quan Marc Rebés va ser expulsat per dues targetes grogues en poc menys de quatre minuts. Amb 0 a 2 i un jugador menys, el partit ja es va acabar de fer alpí per a la selecció que, a l’abric d’Iker, va evitar una desfeta més gran i va treure la bandera de la redempció més per cansament que per les fuetades romaneses. Especial va ser el tram final per a Marc Pujol. L’incombustible migcampista, ara a la UE Engordany, va disputar 10 minuts, que li permeten arribar a les 106 internacionalitats i agafar Óscar Sonejee.