Un gest per emmarcar

L’acció d’avui és una acció que m’ha sortit de dins i el meu cos s’ha vist obligat a fer la volta i ajudar-lo, perquè he vist que ha estat un cop dur en què s’ha fet molt de mal.” Així explicava Nahuel Carabaña el gest ocorregut ahir durant les sèries dels 3.000 metres obstacles del Campionat d’Europa de Munic, una acció que li va valdre sortir ovacionat de l’Estadi Olímpic alemany i que posteriorment va viralitzar-se i va córrer com la pólvora, fent la volta al món.

En el tram final de la primera de les eliminatòries, el danès Axel Vang Christensen va caure després de superar un dels obstacles de la prova i Carabaña, que arribava per darrere en la penúltima posició del grup, no va pensar-s’ho i es va aturar i va fer mitja volta per donant-li un cop de mà. Era conscient que amb aquest gest s’acabava qualsevol opció de passar a la final, en una competició que ell mateix havia catalogat el dia abans com “el gran objectiu de la temporada”, però l’esportivitat i la solidaritat van passar per davant. En un primer moment va intentar aixecar l’atleta escandinau, però va fer-li veure que no perquè estava afectat per la caiguda, i Carabaña el que va fer és ajudar a treure’l del tartan perquè la resta de competidors de la sèrie no topessin amb ell o no el trepitgessin.

Un cop ajudat i tret del mig de la pista, l’atleta tricolor del Playas de Castellón va tornar al carrer corresponent per completar els 1.000 metres que li restaven per acabar la cursa. Evidentment, la cursa ja havia passat a un segon pla i ja no existien ni les marques personals, ni els rècords d’Andorra, ni les classificacions per a les grans finals, sinó la companyonia i un gest que va provocar que l’Estadi Olímpic de Munic es posés dempeus per ovacionar-lo i així reconèixer el seu gest.

Ja una estona després del gest, Carabaña va explicar que “anava a continuar, anava en cursa, però el cos m’ha dit para i ajuda’l”, i va afegir que “m’ha sortit del cor, he anat a ajudar-lo i l’he intentat aixecar però li feia molt de mal el turmell o la cama, i l’he intentat ajudar per apartar-lo i que no vinguessin els altres atletes per darrere”.

Les xarxes socials van omplir-se ràpidament de reconeixements i elogis cap al gest de Carabaña, i també van aparèixer algunes, tot i que minoritàries, crítiques. Des de la Federació Andorrana d’Atletisme, Josep Maria Missé va mostrar el seu reconeixement a la seva acció i va explicar al Diari que “és un gest que s’explica per si sol i transmet els valors que el Nahuel té”, i va afegir que “estem molt orgullosos i representa tot l’atletisme”. El responsable federatiu va mostrar el seu “orgull màxim pel que ha fet i en el moment que ho ha fet, quan estava lluitant per classificar-se”.

Carabaña va quedar-se sense final de l’Europeu dels 3.000 metres obstacles i segur que tindrà oportunitats per tornar-ho a intentar, però va guanyar-se el respecte de l’Estadi Olímpic de Munic i de tot el planeta amb el seu gran gest.