“El gran mèrit al K2 és baixar”

Una culminació com la de Stefi Troguet, el cim de l’Himàlaia K2, de 8.611 metres, sense oxigen assistit, mereix un temps per poder-ho païr. I en aquest procés es troba encara l’alpinista massanenca, descansant al camp base i rumiant al voltant de totes les sensacions viscudes. “Ha estat un somni fet realitat”, introdueix un cop recuperada la connexió per poder-se comunicar amb l’exterior. Troguet reconeix que “vaig tenir més por a la baixada que a la pujada”, perquè en el K2 “el mèrit, realment, és aconseguir baixar”. La massanenca apunta que durant l'ascens també va patir perquè “m'adormia, queia tota l'estona i no volia asseure'm i descansar” però que gràcies al seu guia, el nepalès Nimsdai Purja, va aturar-se a menjar i va comprovar que era només dèficit d'energia. Passats els dies i gestionant totes les emocions, Troguet i el seu equip atacaran el Broad Peak (8.051 metres) quan la situació i una finestra de bon temps els ho permeti. Segurament dimecres o dijous serà el moment per començar l’assalt del segon pic de la present expedició, un cim que, en cas d'èxit, permetrà a l’alpinista sumar el quart dels 14 vuit mils del món sense oxigen assistit. El veritable somni.