El MoraBanc guanya i manté les opcions

Amb l’equip atordit i mentre s’ensumava la catàstrofe, un parcial de 23-13 al darrer quart, una pèrdua d’Eddie a falta de sis segons i una cistella de Yannick Franke al darrer sospir van obrir les portes del cel al MoraBanc Andorra. Amb el taquicàrdic 65-65 es van repartir desfibril·ladors al Poliesportiu per al temps suplementari. Amb Hannah exclòs per cinc faltes i el parcial de 8-6 a la pròrroga, l’equip tricolor va agafar el flotador i s’arrapa a la desesperada a una taula de salvació enmig de l’oceà (73-71). Miller-McIntyre amb 18 punts i els galons i el dictat de Paulí –12 punts– abracen l’esperança d’un MoraBanc que, potser, s’ha tret la por escènica que li permeti lluitar fins al darrer alè i gestionar les quatre osques que resten per al final. La bombonera semblava tenir la lliçó apresa i, des del salt inicial, va abrigar l’equip i va ser el pare que segueix confiant en el trapella del seu fill. Era el missatge del tècnic, Óscar Quintana i del vestidor tricolor. El suport de l’afició era vital, tot i que el fet que el San Pablo Burgos vingués amb la claca tampoc ajudava. El 7-19 de sortida de l’equip castellà, amb parcial de 0-14, amenaçava amb l’aparició dels fantasmes més ferotges. No hi havia temps d’haver de bregar amb més dimonis i Salash i Benite començaven a fer la guitza i a posar la por la cos. La primera mànega, erràtica del MoraBanc, ja va deixar palès que l’equip estava entumit, bloquejat i que li tremolaven fins a les pestanyes –només nou punts, cinc pèrdues, un triple de sis intents i un 42% d’encert en tirs de dos–. Arreglar la desconfiguració i recalcular la ruta era innegociable, però al meridià del segon quart, l’equip tricolor continuava atordit i sense focus (14-26) i perdent el rebot. Immersos en el fang, a més, qualsevol decisió dubtosa dels àrbitres encenia el foc i treia punta a la impotència del MoraBanc. Els percentatges que s’exhibien seguien perillosament enquistats –9 pèrdues i 2 triples de 13 intents– i es va arribar a l’interludi amb un 20-32 tan descoratjador com realista. Sense fer res de l’altre món, el Burgos va aconseguir esmicolar la confiança d’un equip trencat i sense rumb. La tornada de vestidors va semblar significar un raig de llum, un miratge en el desert amb la perxa de Miller-McIntyre i de Hannah –8 punts–, però la facilitat amb què els de Paco Olmos clavaven el fibló i les habituals errades inexplicables a l’hora d’assegurar punts fàcils no feien més que preparar l’orquestra per entonar el rèquiem al final de la tercera mànega (42-52). La sortida de l’últim quart, però, ho va regirar tot. Un parcial de 12-2, un arravatament d’orgull, l’enginy de Paulí, el canell de Franke, la por del Burgos i la bogeria del Poliesportiu van donar pas a la pròrroga i a la glòria.