Estocada a la mala ratxa (87-71)

No hauria de ser així, però no existeix analgèsic més fiable per a un esportista professional que li pessiguin l’orgull. Quan els toquen la crosta i es posa en dubte el seu esperit s’acostuma a rebre un efecte immediat. Era tan fàcil, i complicat alhora, com demostrar que aquest equip sap jugar a bàsquet, que sap patir, que té talent, i que pot mantenir un esperit competitiu i d’intensitat a pista completa durant els 40 minuts.

Rebolcada al temut Gran Canària (87-71), una victòria liderada per Miller-McIntyre, 9 punts i la mà calenta de repartir assistències (13) i 23 crèdits de valoració, Crawford i Jelinek amb 13 punts i Arteaga, que s’ha guanyat la renovació amb escreix, amb 12. A més, quan van arribar els moments de dubte al segon i tercer quart, el Poliesportiu va bullir de tal manera que el MoraBanc Andorra va entrar en combustió abrigat al cosmos de l’afició. El partit es va començar a definir al primer acte, amb un tram superb de l’equip tricolor, amb un simposi d’energia, rauxa, encert –35 punts– i una defensa precintada que va deixar el GranCa amb 17 punts. Un xut de confiança i adrenalina que el grup de Navarro va interpretar a la perfecció. L’innegociable leitmotiv era i és competir i ahir, per fi, l’equip va ser plenament conscient que aquest és l’únic i veritable camí. Amb una defensa agressiva, amb el periscopi ben afilat i amb alguns dels hipotètics proscrits fent un pas endavant, el MoraBanc va cordar un primer tram brillant, esperançador i amb una tècnica a Porfi Fisac –va acabar expulsat–, l’entrenador claretià, de propina. Era complicat mantenir l’excel·lència i, només per això, el Gran Canària va semblar entrar al partit. Semblava, perquè l’equip de Fisac seguia sense trobar-se i en el moment que el MoraBanc va desenfocar l’encert –només quatre punts en més sis minuts– els canaris no van trobar esquer ni peixet (43-31). Una mànega amb errades, parcial de 13-21 pels claretians, però que li va arribar a l’equip tricolor per anar a vestidors amb un bon coixí, unes sensacions encoratjadores i un Crawford autoritari (48-38). Si l’aturada va deixar dubtes, la tornada de l’interludi els va confirmar. Sortida d’1-15 del GranCa, Ennis sense grillons i tremolor general. El tema no pintava bé i Ibon no va tenir més remei que donar rodet a Hannah, amb una sobrecàrrega a l’isquio (49-53) i enviar al divan els jugadors. Clever va sostenir, en certa manera, les aspiracions de l’equip amb una ràfega de cinc punts, i l’aportació d’Arteaga, fins a cordar el tercer tram amb un estret 60-57. Calia serrar les dents i Morgan, que havia vist les orelles al llop, es va reivindicar amb dos triples que donaven alè per encarar la part definitiva (70-62). Al darrer sospir, Jelinek es va afegir a la festa i, amb dos triples consecutius, va posar el llacet a una victòria innegociable i ben celebrada. En la reflexió postpartit, el tècnic del MoraBanc Andorra, Ibon Navarro, va posar en relleu el paper de l’afició quan es vivien moments de sotsobre: “Avui sí que ha jugat el MoraBanc a casa, avui ha tornat la bombonera”. L’entrenador vitorià va destacar “l’excel·lent primer quart” i el fet d’entendre que “quan no estàs bé en atac has de fer un pas endavant en defensa”.