“La medalla em va servir per reafirmar-me”

La piragüista Mònica Doria analitza al Diari una temporada intensa marcada pel debut als Jocs Olímpics just abans d’afrontar des d’avui la Copa del Món de canoa i caiac a la Seu d’Urgell.

Com arriba al tram final de la temporada després d’un any tan intens?

És una mica estrany perquè normalment el Mundial [es fa del 21 al 26 de setembre a Eslovàquia] és l’última competició i és la més important de l’any, però enguany l’objectiu principal eren els Jocs de Tòquio i ara aquesta segona part de la temporada es pren de manera diferent.

Avui arrenca la Copa del Món de la Seu d’Urgell, especial?

Sí, és casa nostra, entrenem gairebé sempre aquí i ens agrada molt. És una llàstima que no pugui haver-hi públic perquè encara ens sentiríem més com a casa.

Quins objectius es marca per a aquest cap de setmana?

L’objectiu serà estar a les dues finals i fer bones baixades.

Després arribarà una de les proves de l’any com és el Mundial.

Sí, anirem per a totes, però com que l’objectiu principal enguany eren els Jocs, ho afrontarem una mica com un entrenament per provar coses noves per al futur i per millorar-ne d’altres.

Està sent una temporada molt intensa, quin balanç en fa fins al moment?

Quan van acabar els Jocs teníem la sensació que la feina estava feta, perquè van ser uns mesos molt intensos amb tot el juliol al Japó preparant la cita olímpica. Aquest període m’ha servit per aprendre molt i he estat capaç de prendre confiança a Tòquio i demostrar-me que puc estar al meu nivell en competicions.

Ara que ja ha passat més temps dels Jocs, ha canviat una mica la valoració que en fa?

Soc conscient que podia haver estat a la final si hagués baixat millor, però vist amb perspectiva, no és gens fàcil competir en uns Jocs Olímpics pel que fa a pressió i ser capaç de fer-ho bé és molt important. Estem contents perquè vam fer una bona actuació a la competició més important de la temporada, i vam veure que podem estar-hi si seguim per aquest camí.

Com va viure el suport del país?

Em va arribar el suport tant des d’Andorra com des del club a la Seu d’Urgell de manera constant. Era un factor que també s’havia de controlar perquè si no podies arribar a angoixar-te, però en aquell moment vaig notar tot el suport i sentia que tenia un país al darrere.

El bronze a l’Europeu sub 23 va servir-li per treure’s l’espineta?

Sí, una medalla sempre és benvinguda i, encara que són competicions diferents, també em va servir per reafirmar-me a mi mateixa que estic allà a dalt i que puc competir amb les millors.

Un cop Tòquio és història, el gran objectiu és aconseguir la plaça per a París?

Sí, ara ens centrarem en la classificació per als Jocs de París, i un cop aconseguit, ja serà temps de mirar altres objectius.

El fet que aquest cicle olímpic sigui de només tres anys els afecta d’alguna manera?

No gaire. És cert que ens hi haurem d’adaptar, però, per exemple, l’any després dels Jocs no serà de transició com acostumava a ser. Sabem que en dos anys hem d’estar en el millor estat de forma per aconseguir la plaça olímpica i això buscarem.

L’objectiu per a París serà alguna de les dues finals olímpiques?

Sí, per intentar treure’m l’espineta de Tòquio.