L'FC Andorra aconsegueix el primer triomf (1-0)

Enfrontar-se amb el mirall amb l’obligació de marcar primer va resultar concloent per cordar el primer triomf de la temporada per a l’FC Andorra. Amb una definició del que és, un golejador afamat i resolutiu, Carlos Martínez va aclarir el paisatge amb una diana que atorga, a l’espera dels partits programats aquesta tarda, la condició de líder del grup als homes de Nacho Castro. Un 1-0 davant el Barça B que alleugera la càrrega, que reforça la creença i enforteix la bastida d’un grup de futbolistes que necessitava sumar el triple i evitar ja un reguitzell d'empats que el podrien despenjar de l'objectiu. Sí, del veritable, el de la boca petita, el de lluitar per l'ascens a Segona A. I és que un format com l’actual implantat a la categoria, no permet aquelles jornades de mig temps per als favorits de grup, aquells partits on es podien dosificar forces o donar minuts als menys convidats. Ara la Segona B no dona treva i t’obliga a anar a pit descobert i renunciar a certs ornaments per trobar el premi. La drecera la va trobar l’FC Andorra amb una primera part fantàstica, amb un clínic d’ofici i futbol que va saber guardar en un segon acte on el Barça B va aportar llum a les penombres inicials.

Entollada i lliscosa la superfície de Prada de Moles, la construcció natural dels dos equips s’ennuegava. Acostumats a articular el joc des del porter i a començar a trenar des de la cova, els bots de la pilota despistaven i els de Nacho Castro van decidir ser més directes i verticals i oblidar l'hipnòtic joc de possessió. Davant d’un rival que té la mateixa tirada que tu pel tracte de pilota es requerien solucions més directes i, a més, l’FC Andorra es va mostrar més serè amb la possessió i va endevinar quan atacar directe i quan tenir cura la pilota per no precipitar-se. Ben aviat ja van posar els focus sobre Iñaki Peña, David Martín i Adrià Vilanova. El central, que estrenar titularitat aquesta temporada, va connectar un cop de cap feridor que el magnífic porter del filial blaugrana va saber refredar. Sense Loureiro, Castro va donar rodet al lateral dret a Pau Martínez, coneixedor del perfil com ningú i habituat en aquests canvis d’ecosistema. Una aventura seva només la va poder gratar David Martín a l’àrea petita, un misto, que va ser el preludi del segon intent de Carlos Martínez de citar-se amb èxit amb Iñaki Peña. Ningú estava fora de perill en un repte vibrant que va canviar la tendència a la reanudació. La tornada de vestidors va constatar que el Barça B, malgrat presentar-se escapçat per les baixes, era capça de guanyar terreny i col·lonitzar la parcel·la andorrana. En aquest punt va emergir Nico Ratti. L’excel·lent porter tricolor es va descamisar i va oferir un recital d’intervencions per allunyar qualsevol amenaça. Ho va fer davant Zeballos, en dues ocasions, traient una falta verinosa i magistral de Jandro i es va coronar davant un cop de cap terminal de Ramos Mingo. L’FC Andorra va acabar amb problemes per sortir amb la pilota controlada, patint sense ella, però llençant alguna fuetada escadussera per poder augmentar l’electrònic. La més clara, una de Ballarín que va resoldre prematurament amb un xut precipitat des de fora de l’àrea a l’ocàs d’un partit que ha de revitalitzar el traçat de l’equip.

EL VESTIDOR

"HA ESTAT UNA VICTÒRIA MERESCUDA"

Nacho Castro, l’entrenador de l’fc andorra es va mostrar molt satisfet per la victòria i va destacar que “l’equip ha sabut competir molt bé davant d’un rival que sabíem que ens exigiria molt”. Per a Castro, l’Andorra va merèixer més en una primera part “excel·lent” i que es va resoldre “amb un marcador curt pels mèrits que hem fet”. L’entrenador asturià va indicar que “hem sabut patir i era normal no poder mantenir a la represa el mateix nivell de ritme i intensitat”. Per tot plegat, Castro va reconèixer que “en línies generals hem estat superiors” i que “la victòria ha estat del tot merescuda”.