Victòria amb patiment (2-1)
L’FC Andorra factura una gran primera part amb dos arravataments de Forgas i Musa i es desconfigura a la represa
Victòria amb patiment (2-1)
En un partit pendular, l’FC Andorra va passar per dues fases gairebé antagòniques abans de segellar la primera victòria després de quatre empats consecutius. Mimetitzats en la igualtat amb els equips de la part alta, l’Andorra va tornar al carril bo amb un 2-1 aconseguit amb més inseguretat i patiment del que marcava el final del primer acte. En un sintètic dur i gelat, l’equip tricolor va tenir prou amb un quart d’hora d’inspiració i lírica i amb l’ullal de Forgas i Musa Sidibé per cristal·litzar la superioritat en una primera entrega fantàstica.
Gabri, fidel a mantenir allò que funciona, va sortir amb l’habitual 4-3-3 amb pilota convertit en 5-3-2 a l’hora de replegar-se, amb Javi Martos de frontissa i esdevenint en la primera ajuda en la sortida de pilota. Tota construcció passa sempre per Riverola i Bover, signants de la partitura tricolor i de la matèria gris d’un equip que va sortir decidit a no donar peixet a l’Ebro. Musa Sidibé es movia amb llibertat de moviments, caient per dins per alliberar el carril a Loureiro. Va trobar l’interruptor Ernest Forgas al minut 13 quan, amb una fuetada amb l’esquerra i des de la frontal, va destapar el primer gol (1-0) aprofitant un servei de Riverola. El pitxitxi tricolor -suma sis dianes- va tenir opcions de tots els colors per augmentar les seves osques. Poc després del primer crit de gol, Bo ver superant una escomesa, va assistir al davanter català i el seu xut creuat va trobar el cos de Loscos. L’Andorra, amb un control absolut de la situació, va trobar el segon amb Musa Sidibé. Moreno, de l’Ebro, va rebutjar de forma defectuosa una pilota en zona d’influència i l’extrem malià, amb un toc suau i una precisió quirúrgica va fer el 2-0. L’equip de Gabri es mostrava feliç amb la pilota i se sentia superior, divisa suficient per arribar a la pausa amb fermesa i amb la sensació de poder jugar amb xancletes.
Durant el pas per vestidors, Prada de Moles va rebre amb certa desil·lusió l’emparellament amb el Leganès a la Copa del Rei. La fredor pel resultat del sorteig i l’ambient gèlid a Encamp va semblar encomanar l’Andorra que va sortir a economitzar esforços a la represa. L’equip tricolor va acabar entrant en pànic i dormint sobre els braços de Morfeo, en un segon acte on un moviment tàctic de l’Ebro va acabar per desconnectar el grup de Gabri. El conjunt aragonès, vestit ahir de taronja estrident, és un bloc interessant. Posat en batalles més aspres a la lliga, el de Manolo Sanlúcar és un equip ben armat i que intenta explotar les seves armes. Els andorrans s’entravessaven a la sortida de la pilota, patien a l’hora d’enfilar alguna acció de perill i l’asfíxia va propiciar que l’Ebro aprofités un dels seus avisos per prendre el primer gol. Espín, de cap, i aprofitant un servei de cantonada de Rubio va sembrar l’inquietud (2-1) al minut 69. Abans, l’Andorra va desaprofitar la sentència en una acció en què Forgas va enviar als núvols una pilota que Loscos s’havia tret de sobre després d’una canonada de Riverola. Jilmar, amb una groga, va donar el relleu a Bessone, qui només va poder estar 6 minuts a la gespa en caure per una estrebada muscular. Gabri va sacsejar amb Pachón i va ser, precisament, una filtració de l’exdavanter del Girona, la que va facilitar la trobada entre Forgas i el porter de l’Ebro. Al ‘9’ tricolor se li va fer de nit quan Loscos li va tapar el forat i el punta va enviar la bola al cos de l’arquer aragonès. Malgrat tot, victòria amb bon gust i que estreteix la part noble.