La quarta edició de La Purito Andorra aplega 2.700 ciclistes

Les carreteres del país es van te­-nyir ahir de vermell per viure una nova festa amb motiu de la quarta edició de La Purito Andorra, que novament va rebre els elogis unànimes dels participants i que en només quatre anys s’ha consolidat com una de les referències en l’àmbit nacional i internacional. Enguany, s’ha tornat a batre rècords amb un total 2.700 ciclistes entre els tres recorreguts, el llarg, de 145 quilòmetres i 5.200 metres de desnivell entre els sis ports de muntanya, el mitjà, de 80 quilòmetres, i el curt, de 28.

Aquesta és una xifra que l’organització espera mantenir durant els propers anys, però no superar, almenys de gaire, ja que es vol mantenir la qualitat de la prova. “La xifra que tenim ara ja és important. Superar els 3.000 no sé si val la pena. Crec que ara ho hem fet bé i hem sigut capaços de donar suport a tots els participants”, va exposar el Purito tot just creuar la línia d’arribada als Cortals d’Encamp. També era de la mateixa opinió un altre ex-ciclista professional i membre de l’organització, Àngel Edo, que va exposar que “si m’haguessin dit el primer any que tindríem 2.700 participants hauria dit que és impossible. Però cada any anem creixent i arribarà un moment que haurem de posar un límit i no passar d’aquí. Penso que ha de ser una marxa més exclusiva i de més qualitat en tots els sentits”.

Edo era un dels 15 participants entre les tres proves que ahir anava amb un mallot diferent, de color fluorescent, una de les novetats d’enguany. “Som gent que estem entre l’organització, íntims amics del Joaquim o grans coneixedors de la marxa, que fem de punts d’informació pel recorregut”, va explicar. La resta de ciclistes anava amb el mallot vermell de La Purito, que enguany era obligatori per temes de seguretat, i la gran majoria va fer cas de la norma, un fet que també satisfeia l’organització. “M’ha agradat molt que la gent s’hagi implicat tant a l’hora de posar-se el mallot”, va comentar Rodríguez. Els que no se’l van posar podrien tenir problemes de cara a anys següents. “Nosaltres també prenem les matrícules dels corredors que no han portat el mallot. La gran majoria se l’ha posat. Els que no el porten no els deixarem sortir l’any vinent. És molt mes segur per a tots nosaltres dur-lo”, va assenyalar Edo.

L’homenatjat del dia pel desè aniversari del seu triomf al Tour de França, Carlos Sastre, també es va mostrar molt content de com havia anat tot. Va fer el recor­regut mitjà, que li va permetre gaudir tot i la duresa de la prova. “He fet la mitjana i m’ha quedat curta”, va bromejar Sastre, que hi va afegir que “sí, hi tornaria. Andorra és un país al qual a tothom que li agradi la bicicleta torna abans o després. Espero poder venir en millor moment de forma perquè quan vens aquí sense gaires quilòmetres es fa dur perquè els ports són exigents”. Sastre també va destacar l’atmosfera festiva que es va viure per tot arreu. “Hi ha hagut un ambient d’alegria, de gaudir del ciclisme. És un dia de festa total, per tot el recorregut”, va comentar.

Guanyador andorrà

Per segon any seguit, el més ràpid a completar el recorregut llarg va ser l’andorrà David Fernández, que va arribar just per davant del català Francesc Guerra i va rebaixar el seu temps del 2017 en completar els 145 quilòmetres en 5 h 36’. Això sí, va pagar cara la seva victòria. “He tingut molt bones sensacions, però també he tingut mala sort baixant a la Gallina. M’he despistat una mica en un revolt, he frenat massa de cop i he caigut. M’he fet una mica de mal al braç, però he pogut agafar la bici i continuar”, va explicar Fernàndez mentre mostrava una ferida important al colze.

La quarta edició de La Purito ja és història, però l’organització ja pensa en l’any vinent, en què superar-se serà difícil.