Reportatge

'Allez les bleus!'

Alguns establiments del país van reunir centenars de francesos per viure la final del Mundial. A Escaldes-Engordany, el pub Camden es va tenyir de blau i, entre glops de cervesa i càntics, van gaudir fins ben entrada la nit de la segona estrella de la seva selecció.

'Allez les bleus!'I. A. C.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Un dels treballadors del pub ja ens ho havia advertit: “Diumenge mitja França estarà al Camden.” Tot i ser una afirmació un pèl agosarada, al conegut establiment d’Escaldes-Engordany es van reunir més de dos-cents aficionats francesos per seguir la final de la Copa del Món.

Més d’una hora abans del començament del partit ja arribaven els primers seguidors. Tots volien repetir la gesta de l’any 1998 i aconseguir la segona estrella. Era el cas de la Sandrine, una resident que explicava, emocionada, que “fa 20 anys ja vam poder viure-ho i ara el que més desitjo és que la meva filla, que és andorrana, ho pugui sentir també”. Noah, la filla, se la mirava nerviosa i amb les galtes pintades dels colors de la bandera francesa. La Vanessa i el Phillippe són dos francesos que viuen a Escaldes. “Serà un partit difícil, però m’agradaria un 3 a 0 per repetir el que va passar a Saint-Denis fa 20 anys”, van coincidir. Paolo, futbolista juvenil a la UE Santa Coloma, lluïa una bandera francesa a l’esquena. “Crec que guanyarem 2 a 0 amb gols d’Mbappé i Griezmann.” Mentrestant començaven a deixar-se sentir els primers càntics: “Allez les bleus, allez les bleus!” i la temperatura augmentava a glops de cervesa. El Miquel, un andorrà que vestia la samarreta de Croàcia amb el nom de Rakitic, feia acte de presència i va deixar anar amb un mig somriure. “Vinc a territori enemic.” “M’agrada molt com juga Croàcia i els he estat seguint tot el Mundial i per això vull que guanyin. S’ho mereixen”, va remarcar. Comença el partit.

L’Aurelio, un francès que fa 13 anys que viu a Escaldes, patia durant el primer quart d’hora. “Ja et vaig dir que preveia un partit complicat i tancat. De pocs gols.” El destí va somriure a l’Aurelio i a França, però el va trolejar de mala manera. Se’n van fer sis de gols. El primer, de Mandzukic en pròpia porta, quan Croàcia es trobava més còmode. El Thierry, un dels seguidors més actius, va fer un glop de cervesa i va exclamar: “Pilota parada i la bota de Griezmann, sinònim de perill i de gol.” Perisic, minuts després, empata per a Croàcia resolent una acció coral dels homes de Dalic. Silenci al Camden. Un silenci que trencaven alguns crits ofegats d’aficionats francesos, aquells que maleeixen al cel amb expressions que no es poden transcriure. Arriba el 2 a 1, de penal, que transforma Griezmann, i el Camden torna a tremolar. La gent s’anima i segueixen els càntics. “No m’agrada guanyar així”, se sent dar­rere meu. “Croàcia posa el futbol i nosaltres no controlem res”, va queixar-se un seguidor bleu. Arriba el descans i el David i el Domènec, dos andorrans sense tenir el seu cor en joc, van intervenir: “Venim a gaudir de l’ambient. De moment, però, un resultat molt injust.”

A la represa, el marcador ajustat feia patir els seguidors gals. Tots van començar a agafar color quan Pogba va etzibar un xut amb l’esquerra que significava el 3 a 1. Més cerveses. La tranquil·litat, però, no va arribar fins que Mbappé va voler. El jove davanter del PSG va aconseguir el quart gol i l’eufòria es va desfermar a ritme de White Stripes. La coneguda tonada del Seven Nation Army es va apoderar del Camden, que ja assaboria la segona estrella. Amb el 4 a 1 es va començar a cantar amb orgull allò d’“Aux armes citoyens! Formez vos bataillons! Marchons, marchons, Qu’un sang impur abreuve à nos sillons!” Més d’un es fregava les mans i mirava la cervesa amb la mateixa passió que la noia que tenia al costat. Mandzukic va aprofitar una errada del porter Lloris i va descomptar per a Croàcia (4-2). Un miratge que no va tallar l’alegria que ja feia minuts que es vivia al Camden. Xiulet final i la joia. Crits, càntics, banderes, perruques amb els colors francesos que volaven i samarretes de Zidane. França, vint anys després, tornava a ser la campiona del món. A més d’un la nit se li va fer molt llarga. Segur.

FRANÇA DESPERTA CROÀCIA DEL SOMNI I GUANYA EL MUNDIAL

El pes de la història jugava a favor de França. Els galons, la intel·ligència i, en definitiva, el savoir faire, també. Un guió que es va complir fil per randa ahir a l’Estadi Luzhniki de Moscou. El futbol va portar, en gairebé tres quartes parts de la final, el nom de Croàcia. La proposta, la intenció de jugar amb la pilota, era croata. França va ser campiona del món amb la síndrome del mal estudiant, aquell que per un excés de confiança no semblava estar disposat a lluir esforç. Ni futbol. Amb la llei del mínim esforç, la selecció bleu va arribar al descans amb un 2 a 1 parcial, gràcies a dues jugades a pilota aturada. La primera, resolta per Mandzukic en pròpia porta després d’una assistència de Griezmann. La segona, un penal que va transformar el davanter de l’Atlètic de Madrid i que va significar recuperar l’avantatge que França havia perdut per un gran gol de Perisic. L’equip de Deschamps –que s’ha convertit ja en el tercer tècnic en aixecar la Copa del Món com a jugador i com a entrenador– va seguir economitzant esforços a la represa i va colpejar sense pietat Croàcia. Una genialitat de Pogba i la sentència d’Mbappé van atorgar un realisme massa cruel a la final. França no va voler la pilota i va fer quatre gols. Mandzukic va aconseguir maquillar el resultat (4-2), però no la desil·lusió de tot un país.

'Allez les bleus!'

tracking