Marcat pel cruel final
L’FC Andorra dona per tancada una temporada en què la mort d’Emili Vicente ha deixat una sensació amarga
Marcat pel cruel final
L’FC Andorra ha encapçalat en més d’una jornada la classificació del grup 1 de primera catalana i s’ha mantingut en posicions d’ascens durant pràcticament tota la temporada. Tenint en compte que després d’un estiu mogudet als despatxos amb el canvi de president, ser amunt no era l’objectiu inicial. Tot es va remoure més quan amb ja quatre partits disputats, Justo Ruiz i el cos tècnic van dimitir en bloc per discrepàncies amb la nova junta. No obstant això, l’equip complia al camp i l’arribada d’Emili Vicente a la banqueta va catapultar l’equip a la part alta de la taula. Va trigar 12 jornades a conèixer la derrota i l’equip era efectiu, fet que va portar a mirar seriosament l’objectiu inesperat de l’ascens. Però una mala dinàmica de resultats entre la jornada 28 i la 33, sumat a l’empat de diumenge a Sants, el va deixar sense opcions de pujar a tercera.
Tot i això, és evident que no haver aconseguit l’ascens no ha estat el més important. La mort d’Emili Vicente abans de disputar l’última jornada ho ha marcat tot i la plantilla ha quedat molt tocada. Malgrat tot, el capità, Sebas Gómez, mira els punts positius, dins del negatiu. “En l’àmbit emocional em quedo amb la unió del vestidor, que s'accentua més després de la dura pèrdua de l’Emili. L’afició i l’esport andorrà es van bolcar amb nosaltres”, analitza el jugador, que agraeix a Richard Imbernón i Eloy Casals la feina realitzada la darrera i difícil setmana. “Era difícil posar-se en la seva situació”, comenta.
No s’ha obtingut l’ascens, però l’equip està orgullós per l’actitud mostrada fins l’últim sospir. “Segurament amb el cap fred i quan passi més temps ens adonarem que ha estat una bona temporada, i més tenint en compte les tràgiques situacions de l’últim tram. L'equip va respondre amb molt de mèrit i no se’ns pot recriminar res ni podem fer cap balanç negatiu”, valora el capità.
Ara és moment de descans per als jugadors, menys per als internacionals amb la selecció, que encara hauran de fer un esforç més en el duel de divendres contra Hongria, corresponent al Mundial del 2018. El club tindrà temps per plantejar el projecte de la temporada vinent i veure si es pot tornar a lluitar per l’ascens. “És aviat, encara tenim el regust amarg, però crec que el club ha de pensar que la base està assentada i s’està treballant bé”, assenyala Gómez, que espera que “es quedi la major part de la plantilla”. El capità també desitja que l’any vinent es pugui parlar d’ascens, però això encara queda lluny i per davant hi ha un estiu amb feina a fer.
REPORTATGE
"Emili, ho sento"
No li tocava ni a Eloy Casals, ni a Richard Imbernón agafar les regnes de l’equip en el partit a vida o mort per l’ascens a tercera divisió diumenge, però el tècnic del juvenil i el de l’FC Santa Coloma van donar la cara i van intentar ajudar en tot el que podien per assolir l’objectiu que Emili Vicente havia fet factible durant la temporada. Ho van intentar fins al final, especialment pensant en Vicente, però no es van endur el premi per un sol gol i no li van poder dedicar el triomf. Els jugadors no van amagar el dolor al Camp de l’Energia just en acabar el partit, ni tampoc ho va voler fer Casals en un escrit dedicat a l’entrenador lleidatà ple de sentiment. “Admirat i estimat Emili, ho sento, no va poder ser. Et prometo que ho vam intentar, i molt”, va començar escrivint a les xarxes el també porter, que continuava indicant que “ens ho mereixíem, s’ho mereixien els jugadors, el teu cos tècnic, t'ho mereixies tu. T’asseguro que hauries estat molt orgullós del teu equip, van demostrar tots el valors amb els quals impregnaves els teus equips”. En el missatge emotiu, Casals també va remarcar la dificultat de la setmana i agraïa l’esforç dels jugadors tot i les circumstàncies. “Encara et quedaven moltes lliçons per donar [...]. DEP Emili. Ja fa dies que et trobem a faltar”, concloïa el missatge. Diumenge no es va complir l’objectiu, però el dia que es faci segur que se li dedicarà a Vicente.