San Marino 2017

Ja són 12 metalls i superen els d'Islàndia

Pol Moya i Dayane Huerta repeteixen medalla amb plata i bronze i Carabaña fa segon als 3.000

Ja són 12 metalls i superen els d'IslàndiaCOA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’atletisme es va endur en la quarta jornada d’ahir dels Jocs dels Petits Estats de San Marino 2017 els premis en forma de medalles, gràcies a les actuacions de tres atletes del Principat. Hi havia alguna opció també en natació i en tir de precisió, però finalment no va poder ser, mentre que en bàsquet i sobretot en vòlei es va avançar a pas ferm cap a l’èxit.

Dayane Huerta va acabar tercera a la final dels 1.500 metres i d’aquesta manera ja acumula dos bronzes en aquesta edició dels Jocs (el primer dimarts), Pol Moya va penjar-se una plata en la dels 1.500 metres (va ser bronze dimarts) i Nahuel Carabaña també va ser segon en la dels 3.000 obstacles. El medaller d’Andorra puja fins a 12 (cap or, cinc plates i set bronzes) i amb aquesta xifra se superen les onze d’Islàndia 2015, tot i que al país nòrdic es van aconseguir 4 ors. El primer atleta del Principat a competir va ser Miquel Vílchez en salt de perxa, que es va quedar a les portes del podi en finalitzar quart amb una marca que li va valer per fer nou rècord del país: 4,95 metres. Mikel de Sa va ser el següent en els 200 llisos i va assolir la quarta posició amb un crono de 22’’99, però pocs minuts després va arribar la primera alegria de la tarda amb la desena de la delegació andorrana amb Huerta com a protagonista (04’30’’11), qui va comentar que “la carrera per a mi ha estat bé, el ritme era perfecte, em trobava fantàsticament i les cames m’han respost. Estic realment contenta pel resultat”.

L’atleta registra un balanç força positiu en els seus primers Jocs i de cara a la final dels 5.000 de demà va explicar que “serà molt dura i me la prendré com una recompensa, ho tindré complicat”. De la seva banda, Moya va fer una gran prova amb un temps de 04’01’’06, mentre que l’altre andorrà, Carles Gómez, es va haver de conformar amb el sisè lloc (04’04’’17). “El que ha guanyat ho ha fet millor que jo, els meus números no són reals perquè ho puc fer més bé, però m’ha beneficiat una cursa lenta. No era el meu fort aquesta especialitat i la medalla ha estat bastant inesperada, però estic força content”, va comentar Moya. Finalment, el joveníssim Carabaña, de 17 anys, va donar la sorpresa en sumar la cinquena plata tricolor fent així millor marca personal amb 09’16’’96. L’esportista es trobava en tercer lloc quan el seu rival va patir una lesió per fer malament un obstacle i així va poder avançar-lo, moment sobre el qual va expressar: “M’he motivat i fins i tot he mirat d’apropar-me al líder.” Més aspiracions demà en el dar­rer dia de totes les competicions.

tracking