Reportatge
Futbol encara desigual
La figura de la dona es va integrant a poc a poc als alts càrrecs d’entitats esportives del país, però el seu pes segueix sent insuficient i encara queda molta feina a fer en aquesta matèria. Malgrat tot, l’evolució positiva que s’ha produït els darrers anys és evident.
Futbol encara desigual
La lluita de la dona per integrar-se al món del futbol és una batalla que porta anys disputant-se i que a poc a poc es va decantant a favor d’elles. L’evolució viscuda els darrers anys és immensa, i prova d’això és el nombre de llicències expedides la darrera dècada de jugadores noves. De ser pràcticament unes poques les valentes que es posaven a dominar l’esfèrica, han passat a ser un grup de noies que ja entren en el comú i han fet que aquest sigui un dels esports més practicats per les dones. En aquest sentit, Andorra no n’és una excepció. La progressió es va assolint gràcies a l’esforç d’uns pocs i s’han arribat a aconseguir fites inimaginables. El debut internacional de la selecció femenina és una prova, així com també ho és l’augment de futbolistes a la base i a l’Enfaf Crèdit Andorrà.
Malgrat tot, encara hi ha feina a realitzar fins equilibrar més algunes situacions amb els homes. Un punt que encara té un llarg camí a recórrer per evolucionar és el de la presència femenina als organismes de presa de decisions de les entitats esportives. No hi ha presidentes dirigint clubs al país ni dones exercint el seu pes a les directives o juntes, i això es denota observant els organigrames dels clubs, formats principalment per homes.
Com en tot, sí que hi ha excepcions, com la d’Elisabete Castanheira, presidenta del CFS Pas de la Casa, malgrat que el seu càrrec és més aviat simbòlic, ja que en el seu cas no participa activament en la presa de decisions. No obstant, sí que hi ha casos, puntuals, en què es poden veure dones en alts càrrecs dirigint i tenint pes.
Una d’elles és Annabel Llevot, directora general del Don Denis FC Santa Coloma. És una assalariada i la seva importància al club que ha acumulat més èxits esportius els últims anys és innegable. S’ocupa d’organitzar partits de competicions internacionals, dels contractes dels jugadors, de les relacions institucionals i fins i tot representa el club, i a la vegada Andorra, a l’Associació Europea de Clubs (ECA), on s’ajunten els directius dels millors equips del món i en la qual el Don Denis té dret a vot. “Hi ha com unes 400 persones a l’ECA i de dones en som unes 20, si hi arriba”, comenta Llevot, que explica que “porto quatre anys al club i la feina s’ha anat ampliant. La presència de les dones va augmentant, abans el futbol era potser un tema més de senyors, i ara no tant. Les dones hem començat tard, però a poc a poc hi ha hagut una evolució i hem aportat un altre punt de vista. Igual que quan ve gent jove o que ha estat en altres llocs, va bé un altre punt de vista, aportar una nova visió”.
Al màxim organisme andorrà, la Federació Andorrana de Futbol, també compten amb dones a la junta. Sense anar més lluny, la vicepresidenta, Elisabeth Pirot. La seva amistat amb el president, Víctor Santos, la va portar a formar part d’una de les federacions més importants del país. “Des de petita m’ha agradat el futbol i quan el Víctor m’ho va proposar m’hi vaig aventurar”, explica Pirot, que veu com “encara hi ha molta feina a fer. Hi podria haver més dones, però estic contenta perquè hem arribat a un punt que estem molt integrades”.
També ho veu així l’ex-vicepresidenta i actual secretària de la Penya Encarnada d’Andorra, Cathy Gonçalves, que va arribar al càrrec també per contactes propers, en aquest cas familiars. Gonçalves creu que tot i que “la cosa va millorant, per a mi no és suficient. S’ha fet un gran pas, i qui hagués dit que hi hauria tantes dones al món de futbol, però encara avui és una mica complicat i hi ha cert masclisme”.
Elles tres són algunes de les dones que destaquen a càrrecs directius, alguns dels casos excepcionals en un futbol predominat per la presència masculina. També, però, poden ser els primers d’uns casos que acabin esdevenint comuns.
UNA DONA A LA JUNTA DEL COA I DUES PRESIDENT MÉS DEL PLE
Una dona a la presidència d’una federació esportiva del país és una rara avis. I més encara si es tracta d’una federació olímpica. De fet, al ple del COA només hi ha tres presidentes, que representen el seu esport. Eva Rodríguez, màxima dirigent de la Federació Andorrana de Gimnàstica; Laura Salvans, presidenta del tir; i Catherine Phae Chevron, al capdavant de la Federació d’Hípica. De les tres, Rodríguez és l’única que forma part de la comissió permanent, la junta directiva del comitè olímpic andorrà. El ple té una dotzena de dones, de les quals tres són representants dels atletes olímpics i sis han estat membres cooptades.