Finals de descens de btt a vallnord sense andorrans

Blanca Aracil va ser la primera andorrana a entrar en acció. Amb la classificació assegurada per competir a la categoria júnior, no va tenir sort i com a la jornada de dijous també va anar per terra. Tot i això, la rider va aconseguir el cinquè millor temps de la categoria –29è a la general– i assegurava estar “molt animada” de cara a la final d’avui, on buscarà el podi. Una final en la qual no hi seran els dos andorrans en categoria masculina, que després de patir caigudes no van tenir possibilitats d’entrar entre els 80 llocs que donaven accés a la ronda decisiva. Albert Barilaro, amb un temps de 4’40”en el circuit l’any passat, encarava el descens coneixedor que el pas entre els millors es jugava a 4’39”. Una forta caiguda dijous ja havia rebaixat les expectatives i la sort tampoc no va estar ahir del seu costat. “Vaig tenir molt males sensacions després de la caiguda als entrenaments i avui [per ahir] he recuperat una mica, ja no tenia marejos. Els parcials abans de la caiguda han estat bastant bé, després ja he vist que ja estava fora”, explicava el corredor (138è), que participarà el cap de setmana vinent al Mundial de Vai di Sole que culminarà una temporada “complicada per la falta d’entesa amb la federació”. La mateixa sort va tenir Guillem Casal (137è). “El circuit s’ha anat trencant molt a mesura que han avançat els dies i cada vegada costava més córrer perquè estava molt tou, la bici s’enfonsava molt i era complicat anar ràpid”, comentava.

Troy Brosnan, tercer a la general, va marcar ahir el millor temps (4’12”314) de la classificatòria amb 0”018 de diferència sobre el líder, Aaron Gwin. El rider de l’equip Commençal-Vallnord, Rémi Thirion, va finalitzar tercer (a 4”436). Danny Hart, principal rival de Gwin pel títol, només va poder ser cinquè. A la prova femenina, Myriam Nicole (4’59”133) va superar l’australiana Tracey Hannah (a 0”451) i la britànica i ja campiona aquesta temporada, Rachel Atherton.

ENTREVISTA AMB RACHEL ATHERTON, CINC VEGADES CAMPIONA DE LA COPA DEL MÓN

Dominadora indiscutible del descens femení. Rachel Atherton (Gal·les, 1987) torna a Vallnord, on ara fa un any va guanyar el tercer Mundial, amb la cinquena Copa del Món amb la butxaca i amb l’ambició intacta. L’objectiu? Culminar la temporada perfecta.

Andorra li portarà molts bons records?

Adoro Andorra, és un lloc magnífic per córrer i és on l’any 2008 en Dan, en Gee i jo [els tres germans Atherton] vam guanyar proves de la Copa del Món. L’any passat el recordaré com la cursa més difícil de tota la meva carrera, mai he estat més nerviosa després de perdre per 0”008 el Mundial del 2014 amb Manon Carpenter.

La prova d’enguany es disputa al mateix traçat que l’any passat, però millorat.

És un circuit que és increïble, molt exigent i complicat. Sobretot el tram final. És salvatge. M’encanta!

Arriba amb el cinquè títol de la Copa del Món a la butxaca. Com explica aquest domini?

A més, tinc el suport de tota la família, la parella i un gran equip. Treballo molt dur. No tan sols amb la bicicleta, sinó també al gimnàs, cuidant l’alimentació i estant centrada al cent per cent en la meva carrera sense donar mai res per fet.

Això no ha de ser senzill. Com es pot mantenir la motivació quan es guanya sempre?

Senzillament em centro en la propera cursa sense pensar en tot el que he aconseguit i fins ara m’ha donat molt bons resultats. Ara tinc l’objectiu de guanyar a Val di Sole dos Mundials consecutius, cosa que encara no he aconseguit, i mantinc la mateixa motivació de sempre.

Com encara la final?

Les condicions aquí poden canviar de sobte. L’any passat la pluja va deixar el circuit molt relliscós. Prefereixo el bon temps, com sembla que farà.