“Mai hem estat aïllats al desenvolupament d'Europa”

Pol Bartolomé Areny (Sant Julià de Lòria, 1995) és politòleg de formació i conseller general de Concòrdia. Deixa clar, i ho remarca un parell de vegades durant l’entrevista, que aquest llibre l’ha escrit des del seu primer vessant.

Diu que el primer acostament d’Andorra a Europa ve provocat per l’entrada a la CEE d’Espanya, l’any 1986. Ha anat Andorra, en l’aspecte europeu, a remolc dels països veïns?

No diria que a remolc, però sí que el destí sempre ha anat condicionat amb la situació que es visqués a França i Espanya. De fet, si mirem més enllà, inclús als anys noranta amb la unió duanera, Andorra mai ha estat un estat aïllat o impermeable al desenvolupament que es visqués al continent europeu.

La implantació de l’euro va ser un abans i un després?

L’entrada de l’euro el que fa és revelar l’inevitable destí compartit entre Andorra i la UE. Pocs anys més tard, adoptem l’acord de cooperació, un acord que pretén estar en una relació molt més àmplia amb la UE. Per tant, l’euro ens revelava això, que mantenim unes relacions de dependència amb la UE que són inqüestionables.

I després, el 2011, l’acord monetari.

És en aquest context que es va decidir que la millor forma de relació d’Andorra amb la UE era l’acord d’associació. Estàvem en una situació de necessitat absoluta, ja que era el context posterior que el PIB caigués un 20% amb la crisi financera del 2008, fet que suposava unes conseqüències catastròfiques. Davant d’una situació tan urgent vam prendre la decisió més immediata que podíem prendre, que era la d’afavorir l’obertura econòmica d’Andorra i entrar dins el mercat interior.

Diu que les negociacions entre Andorra i la Unió Europea s’han caracteritzat per un element de prudència, gairebé de desconfiança.

Crec que al llarg de les negociacions sempre ha sobrevolat un conjunt de línies vermelles que sabíem que si una de les dues parts creuava es podien trencar les negociacions. D’aquí ve que el primer punt que es va tractar fos el del tabac, perquè no hauria tingut sentit ser a les negociacions si amb el tabac no ens haguéssim aconseguit posar d’acord.

Creu que la qüestió fiscal ha estat un element controvertit?

La qüestió fiscal és una línia vermella no tan sols per a Andorra. Crec que tots els estats membres mantenen sempre una retòrica molt bel·ligerant quan la Unió Europea pretén establir regles fiscals homogènies. Tot i això, cometríem un error si esperem que la qüestió fiscal es mantindrà al marge de l’acord eternament.

Titlla de “necessitat” l’assoliment d’una major participació dins del mercat interior europeu. És un factor extern o propi del país per desenvolupar-se més econòmicament?

El creixement econòmic tan accelerat que ha viscut Andorra en els últims anys és un element dissuasiu de la necessitat d’adoptar aquest acord d’associació perquè, si som de les economies europees que creix a un ritme més alt, com es justifica l’adopció d’un acord el principal objectiu del qual és poder garantir el creixement econòmic i la seva diversificació? Ara és apassionant veure com conviu l’argument del creixement econòmic amb un argument o amb un debat que estem mantenint avui dia, que és el dels límits del creixement econòmic d’Andorra.

Quins considera vostè que són els sectors productius més interessats en l’acord i quins els que menys?

El sector serveis serà, jo crec, el més afectat, positivament i negativament. Una de les principals fortaleses de l’acord és que potser sí que ens permetrà desenvolupar-nos en els sectors que no tenim. La qüestió, per mi, és si ja disposem de les suficients palanques per protegir el nostre país i evitar que descarrilem o que morim d’èxit, que és una mica la gran preocupació que té molta gent ara mateix.

També hi pot haver, llavors, fuga de talent?

En les últimes dècades, la gran majoria dels joves s’han format a l’exterior de les nostres fronteres i actualment detectem grans dificultats per motivar els nostres joves a tornar al país. Crec que hem de superar el mantra de la diversificació i apostar per una major especialització. S’ha de fer un pla ambiciós per evitar la fuga.

Critica l’escassa atenció acadèmica que ha rebut l’acord.

Crec que abans d’adoptar aquest acord, queden molts deures pendents que hem de resoldre abans. En particular, resoldre quin model d’inversió estrangera volem, la reforma de les pensions o quin model de llei d’ordenament del territori, a més de decidir cap a quins sectors volem especialitzar-nos.

Creu que s’han polaritzat les posicions envers l’acord d’associació per la resposta dels partits polítics?

La gent ha de creure que els arguments a favor de l’acord no siguin només posicionaments polítics, i crec que el més fonamental de tot és que el Govern ha de demostrar que aquest acord millora les condicions de vida de la gent.

El pròleg l’ha escrit el síndic general. Quina importància dona al fet que sigui ell qui l’escrigui?

Estaré eternament agraït al síndic per haver tingut la valentia. Bàsicament, perquè en un moment d’alta politització, que dues persones que no necessàriament pensen el mateix puguin avenir-se a col·laborar és un molt bon exemple de cap a on ha d’anar el debat sobre l’acord.