x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Jordi Matas

“Els que no tenen la nacionalitat estan limitats de forma evident”

El professor de ciència política creu que caldria una modificació del sistema electoral i donar el dret a vot als residents al país.
El catedràtic en Ciència Política Jordi Matas.

El catedràtic en Ciència Política Jordi Matas.

El catedràtic en Ciència Política Jordi Matas.

UB
Actualitzada 16/01/2023 a les 07:00
Catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, Jordi Matas va llicenciar-se el 1989 i es va convertir, el 1994, en el primer doctor en Ciència Política en aquesta universitat. Especialista en l’estudi dels governs de coalició i el sistema polític de Catalunya, dimecres que ve durà a terme una conferència –en el marc de les xerrades organitzades pel Partit Socialdemòcrata– on explicarà per què cal una modificació del sistema electoral andorrà per millorar l’equilibri entre representació territorial i personal dels electors.

Com hauria de ser un sistema electoral perquè el considerem “bo”?
Ha de ser capaç de trobar un equilibri raonable entre la representació de les persones –dels electors però també dels ciutadans– i la representació territorial. Aquest equilibri es modula segons el país però sempre hi és. Ara per ara, però, diria que la tendència és enfortir cada cop més la representació personal per sobre de la representació territorial.


A Andorra sempre es diu que les eleccions es guanyen a les parròquis. Creu que es compleix amb aquest equilibri que esmentava?

Crec que convidria fer una revisió. Segurament aquesta realitat que descrius és fruit no pas de l’ideal d’un sistema electoral sinó que de la pressió que hi va haver durant el procés de redacció de la constitució. A Andorra pesa massa la representació territorial. Que la meitat dels consellers provinguin de la llista territorial i que, a més, aquests s’elegeixin amb una majoria simple dona un pes massa gran al territori.

Què s’hauria de fer per millorar el sistema electoral del Principat?
Aquí ens topem amb un problema perquè per modificar la constitució calen majories o consensos molt amplis. La constitució andorrana és molt rígida. Una possible solució, o més aviat jo diria que una manera de corregir aquest desequilibri, seria reformar la llei electoral, on es podria aconseguir fer alguna coseta, però no gaire. L’ideal fora canviar la constitució, però això és complicadíssim. Diria que ara no hi ha aquest consens ampli que es necessitaria.


Però creu que caldria eliminar l’elecció de consellers mitjançant les llistes territorials?

No, les parròquies tenen la seva història i formen part d’Andorra. No dic que s’hagi de deixar al marge la representació territorial, però sí que cal donar més pes a la representació personal. Augmentar la proporcionalitat és una cosa que es pot fer sense modificar la constitució i, d’aquesta manera, es corregiria lleugerament el pes excessiu que té el territori.

Com es pot fer perquè la ciutadania participi més en la decisió política?
La participació ciutadana és bona en democràcia. Aquest és el primer plantejament. De forma normativa, limitar la participació ciutadana és una mala decisió. Quan un ciutadà té la possibilitat de participar o no és quan hi ha d’haver estímuls perquè aquest se senti atret a participar.


Aquí els que no són nacionals no tenen dret a vot, ho veu un problema?
Sí, els que no tenen la nacionalitat estan limitats d’una manera evident. A mi el que més em preocupa és garantir que tothom pugui participar i que aquesta participació vagi a bon port.

Per tant, vostè creu que s’hauria de deixar votar als residents?
Soc partidari de fomentar i donar el màxim de drets polítics al màxim nombre de persones. Les persones que pel que sigui resideixen a Andorra són les que contribueixen al desenvolupament econòmic i social del país. Tenen totes les obligacions i contribueixen al progrés social i, per tant, no es pot defensar alhora de voler exercir determinats drets que això no els pertoca. Això és un anacronisme en qualsevol país del món.

Però no caldria demanar un temps mínim de residència?
Es pot demanar un cert arrelament, però 20 anys són molts per tenir una nacionalitat. Fixar un nombre d’anys de residència perquè una persona pugui exercir políticament els seus drets seria una bona reflexió. Això de la nacionalitat ja ha passat a la història. De fet, generar una certa animadversió cap a persones o cultures diferents o restringir o donar avantatges polítiques a nacionals i a d’altres no, en el diccionari sortirien paraules molt dures.

Creu que es podria aplicar un sistema de democràcia directa més fàcilment?
Crec que es podria plantejar una aposta més ferma per a la democràcia directa. També és cert que cal regular-la i treballar-la molt bé. Crec que es poden començar a explorar aquestes vies perquè Andorra compleix amb aquestes característiques de societat petita i amb una bona connexió entre la població i els representants públics.

I la qüestió dels Coprínceps, com la veu?
És un fet insòlit i no sé com pot evolucionar. El poble andorrà després de 30 anys en els quals es pot considerar que ja és una població adulta, que ja s’ha consolidat en un sistema democràtic, podria fer un replantejament de qui hauria de ser el cap d’Estat.

Vostè ha estudiat molt els govern de coalició. Andorra ha estat una legislatura molt plàcida en aquest sentit...
Normalment aquestes noves experiències generen tensions. L’estabilitat en el si del Govern és una bona notícia.
Etiquetes
Veure’n més
77
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2023 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts