x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
César Marquina

“No entenc que ara Grífols sigui un cavall de batalla”

El secretari d’Estat creu que el canvi d’opinió de la minoria d’ordino sobre el centre de recerca És degut a motius polítics i no “al sentit comú”
El secretari d'Estat César Marquina durant l'entrevista.

El secretari d'Estat César Marquina durant l'entrevista.

El secretari d'Estat César Marquina durant l'entrevista.

Fernando Galindo
Actualitzada 05/12/2022 a les 06:06
Després de la polèmica reunió de poble d’Ordino en contra del projecte de Grífols, el secretari d’Estat de Projectes Estratègics, César Marquina, defensa la gestió de Govern per atreure el que considera un projecte “beneficiós es miri com es miri”.

És Grífols que ve a buscar Andor-ra o és Andorra que va a buscar Grífols?
No és ni l’un ni l’altre. Arran de la relació que genera la pandèmia es troba una certa afinitat i una voluntat per part de Grífols –vista la bona gestió d’Andorra durant la pandèmia– de poder anar més enllà i poder fer alguna col·laboració conjuntament.


Per tant, és Grífols?

Grífols d’alguna manera posa sobre la taula un possible projecte en col·laboració amb el Govern.

Què els explica Grífols inicialment?
Comença com qualsevol altra relació. El Govern té la voluntat de generar nous sectors econòmics que puguin atreure empreses d’alt valor afegit. El que es fa és compartir aquests objectius. I aquí Grífols és quan diu que hi hauria una possibilitat de fer aquest laboratori. Val a dir que no érem la primera opció, sinó que vàrem haver de “competir” amb Catalunya. Però vista la bona relació, Grífols diu que aquest centre, el tretzè que crea, es farà a Andorra.


Per què Andorra? Per la fiscalitat?

El motiu fiscal, si hi és, crec que seria l’última de les raons. Estem parlant d’un centre de recerca, que és habitual que siguin centres de cost perquè és el lloc on s’inverteix en coneixement, no per recuperar euros. Els beneficis són el resultat d’aquesta recerca.

No es busca un rèdit econòmic amb la vacuna que es pugui trobar?
Això és la funció dels laboratoris farmacèutics. Aquí es tracta d’avançar en el coneixement. No és la funció del centre desenvolupar la teràpia, sinó simplement identificar-la i validar el procés que cal fer.


A què s’ha hagut de comprometre el Govern per aconseguir que Grífols vingui?
Diria que aquests pactes ja són pràcticament públics. Evidentment que el Govern hi posa de la seva part i és condició sine qua non, perquè Grífols vol tenir el soci que ha estat fent aquesta bona gestió de la pandèmia i que entén la salut com un element fonamental del país.

Deu estar d’acord que no és habitual que el Govern formi part com a soci en un projecte empresarial.
És una col·laboració publicoprivada. És cert que no se n’han fet gaires, però és el camí.

Però els ajuts quins són?
En el moment que volem desenvolupar un sector cal posar-hi mitjans i, com dèiem, estàvem competint amb Catalunya. El Govern ara ha estat més realista i ha vist que la seva política industrial ha de passar per posar facilitats, i això inclou el vessant econòmic –que és més simbòlic– i facilitar un emplaçament, un lloc. I cal deixar clar que només cedim el terreny i dic cedim.

No caldrà fer cap compensació?
No s’ha de fer cap compensació. Així es deixa clar en el pacte de socis. El terreny i allò que hi ha construït a sobre serà del Govern d’aquí a 25 anys.

Ha pogut el comú dir alguna cosa sobre el projecte?
El projecte és del Govern. Si aquest terreny hagués estat en una altra parròquia, seríem en una altra parròquia. Però el projecte es va fer en conjunció amb el comú. Però és que també es va comptar amb la minoria d’Ordino perquè volíem garanties d’acceptació de totes les parts. I això era així: el comú i la minoria ho veien bé.

Què ha passat perquè aquest consens hagi desaparegut?
Ha estat una sorpresa això primer. No sabria dir què ha passat. Podria dir que és un tema vinculat a la política i no al sentit comú, ni al sentit de país. Però no entenc, i penso en persones amb noms i cognoms que hi van donar suport en un moment donat –i parlo del senyor Dolsa, però també de la minoria en comú en general– com de cop i volta, a final de legislatura, això es converteix en un cavall de batalla.

Com casa una llei tan genèrica amb el mandat del copríncep Macron de tirar endavant el projecte de Grífols només si es comptava amb controls estrictes?
Primer de tot: no es fa la llei perquè Grífols decideix venir al país. És veritat que el fet que hi hagi Grífols aquest projecte de llei s’acaba de desenvolupar i es presenta al Consell General. Un projecte de llei que el Consell d’Europa ha avalat. Quant al mandat del copríncep: va dir l’únic que podia dir. Endavant amb el projecte però que es fes amb les màximes garanties per a la ciutadania. I és el que hem fet en tot moment des del Govern.

S’ha fet una llei a dit?
No. Era una llei necessària. Neix una oportunitat que identifiquem i, si cal avançar una llei, es fa. També és tasca del Govern que per a totes aquelles iniciatives públiques o privades que necessiten les garanties jurídiques fer-ho. El que no farem és regular un sector perquè una empresa petita vulgui fer una activitat que no és estratègica per al Govern.

D’acord. I sobre els riscos que hi pot haver derivats d’un laboratori P3?
Grífols és el primer interessat a posar tota la seguretat possible en el centre. Que, a més, no és un laboratori, sinó un centre de recerca, del qual uns metres comptaran amb un nivell 3 de seguretat. No perquè un centre comercial té un forn en un establiment a la tercera planta tot plegat és una pizzeria.

2023 és una fita realista?
Durant el 2023 començarem el projecte arquitectònic. I si tot va bé, a final del 2024 el centre estaria operatiu. Ens hauria agradat iniciar-lo abans, però hi ha un encariment d’uns 5 milions d’euros com a mínim per la situació actual. Així i tot, ningú ha aixecat el preu de l’accelerador.

No té la sensació que Grífols s’hauria d’haver explicat millor?
És evident que no ha estat suficient, però el que ens van transmetre és que sempre hi ha algú reticent però que a Andorra ha passat molt aviat. Estem valorant si demanem tornar a explicar el projecte.

Una consulta és una opció?
Si fem una consulta, quin missatge estaríem enviant als nostres socis? Aquest projecte és beneficiós el mirem com el mirem.
Etiquetes
  • #35 Jes
    (14/12/22 13:14)

    Raro es que entenguis alguna cosa....

    Respondre
  • #34 Lucien
    (11/12/22 10:14)

    En Andorre, comme partout dans le monde, vous vivez dans un monde de connerie politique permanente ! Vous avez vite rattrapé les autres à ce niveau ! Bienvenue au club !!!! 

    Respondre
  • #33 QM
    (08/12/22 08:33)

    No conec cap projecte què la ciutadania hagi pogut parar,dret a ,res més.

    Respondre
  • #32 Hola
    (04/12/22 21:27)

    Jajajaja tant sols vosaltres teniu sentit comú jajajaja

    Respondre
  • #31 Lola
    (04/12/22 20:51)

    A part del laboratori P3, el fet de regalar x 25 anys un terreny comunal,ja no es presa de pel, es indignant!

    Respondre
  • #30 Perill
    (04/12/22 18:19)

    Si ens venen que al costat d'un laboratori de similars característiques, un xinès es va menjar una bestiola i ens van tancar a casa nostra, prefereixo almenys guanyar aquests diners aquí i que sigui un ordinenc el que es mengi una altra bestiola.

    Respondre
  • #29 Joan
    (04/12/22 17:59)

    No és una instal·lació innovadora, és una instal·lació que ningú vol tenir, un "marron" com es diu vulgarment. Però DA ens la vol vendre com si fos una cosa fantàstica. I realment té un gran risc potencial per a tots els ciutadans no només d'Andorra sinó de tots els Pirineus.

    Respondre
  • #28 Crèduls
    (04/12/22 17:34)

    Conxita va dir..
    Disculpi Sra. Però és vostè molt crèdula, potser que en comptes de creure's el marketing de venda, s'assabenti del que hi ha de veritat i les seves conseqüències, que no són gens banals.

    Respondre
  • #27 Ni ciència ni innovació...
    (04/12/22 17:29)

    Ciència i tecnologia a Andorra va dir..
    Això no és ni ciència ni innovació, es una presa de pèl als andorrans i a Andorra!!! El que utilitzeu aquestes dues paraules per aquest "projecte"a Andorra, no sabeu res ni de ciència ni d' innovació! O potser sou dels que espereu tenir beneficis personals. Un contracte impresentable des de tots els punts de vista, a mes que NO ES NI ÈTIC NO ESTÈTIC que constin com a directors l'ex responsable de salut i el seu gendre.

    Respondre
  • #26 True answer
    (04/12/22 17:19)

    Why Andorra? Weak regulation!!!

    Respondre
Veure’n més
35
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2023 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts