x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Elena Cid

“Les bruixes van ser el boc expiatori dels mals de totes les regions”

La documentalista recupera la memòria de les bruixes de Trasmoz a partir d’un conjunt de cròniques que va publicar adolfo bécquer
Elena Cid, a l'esquerra, amb l'actriu Laura Gómez.

Elena Cid, a l'esquerra, amb l'actriu Laura Gómez.

Elena Cid, a l'esquerra, amb l'actriu Laura Gómez.

Actualitzada 01/09/2022 a les 06:39
Les primeres jornades de bruixeria d’Andorra acullen avui a les 17.30 hores a l’auditori Rocafort del Centre Cultural i de Congressos Lauredià la projecció del documental Becquer y las brujas, un peça produïda per Disentropic Films que reflexiona al voltant del misteri de les bruixes a l’Aragó. En parlem amb la directora, Elena Cid.

D’on sorgeix la idea del documental?
Jo estava treballant al programa Cuarto Milenio. Sempre es tocaven temes de bruixes però mai es parlava de Trasmoz. A mi, això, em sobtava molt perquè soc aragonesa i tinc família al poble del costat, Litago. Les bruixes d’allà són superfamoses! Llavors vam fer un tema sobre Adolfo Bécquer al programa i investigant vaig descobrir Cartas desde mi celda, una col·lecció epistolar que estava vinculada amb Trasmoz.


Per què Bécquer va dedicar un conjunt de cartes al poble de Trasmoz?

Pels volts del 1863, Bécquer es va instal·lar al monestir de Veruela, a la serra de Moncayo, amb el seu germà. Va ser allà quan va començar a fer excursions al castell de Trasmoz i a parlar amb els veïns de la zona. Aquestes visites es van traduir en unes cròniques que va escriure per al diari madrileny Contemporáneo. Cartas desde mi celda és el recull d’aquestes cròniques.

Va ser llavors quan va decidir crear un documental sobre aquesta col·lecció...
Sí. De fet ningú abans havia fet res sobre el llibre. Jo em baso concretament en tres cartes del llibre: la 3, la 6 i la 8. La carta 6 explica la història de la mort de la Tía Casca de Trasmoz. És la bruixa més coneguda de la zona. De fet, Bécquer explica que va conèixer en persona descendents de la mateixa Tía Casca.


Quina és la història en particular d’aquesta bruixa?

La mateixa de qualsevol bruixa que va ser condemnada a mort. Ella era tan sols una dona ermitana a qui se li atribuïen poders i fets que no es podien explicar fent ús de la raó. En el seu cas, se l’acusava d’haver matat un nen. Les bruixes, de fet, sempre han funcionat molt bé com a boc expiatori dels mals de totes les regions.

El documental, doncs, també reflecteix el punt de vista de la dona.
Sens dubte. Cada vegada que m’anava informant veia més clarament que va ser una terrible història de persecució de les dones. Existeixen processos inquisitorials en les acusacions de Zugarramurdi on s’afirma que les dones volaven! Són atrocitats.


Com va viure l’ambient durant el rodatge?
Va ser bastant impactant. De fet, vam recrear el moment de la mort de la Tía Casca. Ens vam traslladar a la zona on creiem que van tirar la bruixa. Recordo especialment un moment bastant macabre quan una de les actrius estava recitant un conjur basat en fets reals que ens havia escrit per a l’ocasió la historiadora María Tausier. Realment feia bastant respecte veure l’actriu cantant i recitant el conjur!

En el documental apareixen actrius com Laura Gómez Lacueva, que interpreta la bruixa. Quins trets buscava en els actors durant el càsting?
Realment va ser conèixer la Laura Gómez i dir: “És la Tía Casca!” Unes companyes ja m’havien parlat prèviament d’ella. Ens vam conèixer i va sorgir una connexió immediata. El documental, de fet, té una part ficcionada. És un gènere híbrid que busca la fusió de diversos elements. M’agrada pensar que és per això que se l’ha valorat bastant.

És important recuperar aquesta part de la història?
És important que s’estudiï, s’analitzi i es revisi. Hauríem de reflexionar sobre el fet que s’arribessin a acceptar aquests actes d’odi.
Etiquetes
  • #13 Zippi i Zappe
    (06/09/22 09:53)

    Amb aquest certament s'han fet un gran homenatge a ells mateixos  (Consols). Marxeu cap a casa que de liderar no en teniu ni idea. 

    Respondre
  • #12 En quin món viuen els cònsols?
    (02/09/22 07:50)

    A Sant Julià sobren els diners?

    Respondre
  • #11 L'exorcista lauredià
    (01/09/22 08:24)

    Els cònsols han perdut l'oremus. Sense mala baba: quina decepció de catequista! Bons preus per exorcismes a Sant Julà, els més barats dels Pirineus. Obert 365 dies l'any.

    Respondre
  • #10 “Cuarto Milenio” a la laurediana
    (01/09/22 08:07)

    Sanitat  ha confirmat  aquest matí que ja hi ha 7 lauredians posseïts pel dimoni dels pastorets. Quina manera de tirar els diners a Sant Julià!

    Respondre
  • #9 El bruixot del carrer dels xiulets
    (01/09/22 08:00)

    Que aquest aquelarre es pagui amb accions de Naturland. El comú en va sobrat d'aquestes accions escombraries. 

    Respondre
  • #8 Canòlich
    (01/09/22 07:49)

    Qui va aconsellar els cònsols amb la Ciutat Creativa de la UNESCO? Qui els va escalfar el cap amb el MovLav? Qui va decidir multiplicar per 2 el pessupost de la festa major? Doncs, la Codina. De quina ment sobre-escaldada va sortir la parida de les bruixes?  A 15 mesos de les comunals, està confirmat que Desperta Laurèdia ha callat massa, massa laissez faire.

    Respondre
  • #7 Nit de versions del grup Majoral-Codina.
    (01/09/22 07:39)

  • #6 Projectes personals
    (31/08/22 15:55)

    Aquest Comú son uns llumbretes . No sé pas qui està pitjor si Codina o Majoral. Que marxin aviat abans que s'acabin patejan els diners del poble amb projectes personals.

    Respondre
  • #5 Aitana
    (31/08/22 14:45)

    Més valdría fer un congrés de metges o de científics que aportin alguna cosa. Quina manera més absurda de gastar els diners de la gent

    Respondre
  • #4 Ni al Consell ni al Comú
    (31/08/22 14:28)

    Sr. Cònsol ja fa dies que perd pistonada. Mandat molt nefast. Insatisfaccions per totes bandes. 

    Respondre
Veure’n més
13
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts