x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Josep Majoral

“Com a màxim pujaran 30 camions al dia a l'abocador”

El cònsol destaca que Sant Julià de Lòria ha fet la seva part per trobar solucions al tancament de Beixalís, previst per a l’octubre
El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral.

El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral.

El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral.

Fernando Galindo
Actualitzada 23/08/2022 a les 06:09
Majoral encara l’últim any de mandat al capdavant del comú de Sant Julià de Lòria convençut que la corporació s’ha anticipat al problema de la manca d’espais per llençar terres amb la proposta d’ampliar l’abocador de la cota 1.600 de la Rabassa.

Què pensa de les crítiques que ha fet la minoria, en consell de comú i en declaracions a la premsa, a la proposta d’ampliació de l’abocador de la Rabassa?
Tenim un problema d’àmbit nacional. Què ha fet el comú de Sant Julià? En el moment en què vam veure que teníem el problema cada vegada més a prop, vam anticipar-nos encomanant un projecte d’ampliació de l’abocador que ja hi ha a la cota 1.600 de la Rabassa. El que es desprèn de l’avantprojecte és que l’ampliació és viable. Ara bé, i ja ho he dit altres vegades: aquesta ampliació no és la solució a la manca d’espais per dipositar les terres del país.


Per què?

Per dues raons. Primer, perquè la capacitat té un límit. Segon, perquè la carretera per accedir-hi és molt estreta i, per tant, el comú es veurà obligat a regular el nombre de camions que hi podran circular. Com a màxim, pujaran 30 camions al dia a l’abocador. Penso que totes les administracions tenen l’obligació de donar resposta al problema que les mateixes administracions han creat donant permisos de construcció. Tampoc no hem d’oblidar que, si s’aturen les obres per manca d’abocadors, vol dir que hi haurà gent que queda a l’atur i famílies sense ingressos. El comú de Sant Julià ha fet els deures i s’ha anticipat al problema. L’ideal seria que hi hagués un abocador a cada parròquia i que cadascú gestionés les seves terres. No sé si és possible, però el Govern va prendre el compromís de crear una taula de treball per trobar-hi una solució.

Recentment, el cap de Govern va proposar d’acordar uns mínims compartits amb els comuns en política urbanística. Hi està d’acord?
Encara no se n’ha parlat. Abans de prendre partit volem anar a la reunió i conèixer quina és la proposta del Govern. En qualsevol cas, les normes urbanístiques fonamentals les fixa la Llei del sòl, i una modificació legal és competència del Consell General. Els comuns podem participar en el debat i donar la nostra opinió, però qui ha de decidir en últim terme és el Consell, si és que cal fer un canvi a la llei.


Si l’executiu proposés una legislació més restrictiva, hi estaria d’acord?

No et parlaré de si hi estaria o no d’acord, sinó de fets. Sempre ha passat desapercebut que quan va aprovar-se la Llei del sòl, l’any 2000, el comú de Sant Julià ja va ser bastant més restrictiu del que deia la llei i va preveure en el seu pla d’urbanisme que per sobre de 1.600 metres d’altitud la parcel·la mínima per construir havia de ser igual o superior a 3.000 metres quadrats. El comú de Sant Julià ja implementa des del 2000 una idea que tot just s’han començat a plantejar ara algunes parròquies.

Quina direcció hauria de prendre el creixement urbanístic de la parròquia?
Aquesta pregunta l’hauríem de fer a les parròquies altes, que són les que han duplicat l’edificabilitat en qüestió de mesos. A Sant Julià, pel problema que tenim d’urbanitzacions no acabades i, per tant, no edificables, no s’ha pogut construir. Els permisos que hem donat aquest darrer any són inferiors als que havíem donat els anys anteriors. Quina és la línia de creixement que hauria d’agafar Sant Julià? La nostra prioritat en política urbanística és acabar les urbanitzacions.


Quantes en queden per acabar?
Hem acabat Font de la Vall i Certers. S’està treballant en Auvinyà i en les Caubelles. A la resta encara no s’hi ha fet res.

Ha millorat la relació amb la cònsol major d’Escaldes-Engordany, després de les discrepàncies que heu tingut per qui i com s’ha de gestionar la vall del Madriu?
La relació no ha canviat. Amb la senyora Gili ens coneixem des que vam coincidir al Consell General. Sí que hi ha hagut una divergència sobre com s’ha de gestionar la vall del Madriu. Ella entén la gestió d’una manera i la resta de comuns d’una altra, fins al punt d’aprovar una ordinació que diu el mateix que aquella ordinació en què havíem treballat de manera conjunta.

Creu que tenen solució aquestes divergències?
La solució és la que és i està escrita en el pla de gestió de la vall.

La Universitat d’Andorra ha proposat d’ampliar les seves instal·lacions. Hi ha algun privat interessat en el projecte?
Sí, m’ha arribat que hi ha algun privat que estaria disposat a llogar o vendre un local per a l’ampliació, però no en puc donar més detalls perquè el projecte el porta directament el Govern.

L’estiu passat va proposar, en la Diada Andorrana a la Universitat d’Estiu de Prada de Conflent, de construir una central de producció de biomassa a Sant Julià. Ha avançat el projecte des de llavors?
El projecte ha agafat ara més força que mai. Hem passat un estiu en què hem patit per si es cremarien els boscos del país i tenim els preus del gasoil pels núvols. Ens agrada dir que tenim uns paisatges preciosos, però oblidem que els boscos estan descuidats. Amb un projecte d’aquest estil aconseguiríem reduir el risc d’incendis, tenir uns boscos atractius i reduir la despesa energètica. El projecte, que aniria lligat a la construcció d’una xarxa de calor que escalfaria les escoles, el Centre Cultural i casa comuna, espera l’aval del Govern.
Etiquetes
  • #14 Xavi
    (23/08/22 08:49)

    Durant la jornada laboral significa que pujara un camio cada 16 min.
    Pero cada camio que puja ha de baixar… per tant sera un camio cada 8 minuts… l hi sembla poc?? Entre camions i ciclistes millor no pujar cap alla… 

    Respondre
  • #13 Cap a casa
    (22/08/22 14:41)

    Ni al Consell ni al Comú. Cap a casa. El poble de Sant Julià de Lòria n'ha quedat ben fart de Codina i Majoral. 

    Respondre
  • #12 Zippi i Zappe
    (22/08/22 14:02)

    Com li agrada el protagonisme i embolicar la troca. Per cert que extrany  que no hagi sortit agafat de la maneta amb la Sra. Codina. 

    Respondre
  • #11 RX
    (22/08/22 10:33)

    Es pot anar reomplint l'abocador fins que sigui prou gran per encabir-hi el tan volgut aeroport dins Andorra.
    Amb això....a) Grans ingressos pels abocaments b)Tancament definitiu del deficitari Naturland c) La sol.lució definitiva pels contructors andorrans d)Ingressos per l'aeroport e)la parròquia de Sant Julià té per fi un paper rellevant

    Respondre
  • #10 Ubbe
    (22/08/22 10:24)

    Sr Majoral, i les obres de la carretera de Fontaneda?? Les acabarem quan?? Haurien d'estar fetes i acabades des del mes de juny.... Encara estàn a la meitat... I a sobre, al començament de la carretera van col·locar unes tanques en una corba fá més de 3 mesos encara estàn..... Quina vergonya

    Respondre
  • #9 Karlitos
    (22/08/22 09:42)

    Senyor Majoral, vostè utilitza la política d'engany de Sánchez de España per guanyar vots i eleccions. Us recordo que a la campanya de St Julià un dels lemes era que si Naturlandia no era viable, la tancaria......! què tens a dir de la inversió a Mutua Electrica....???? La inversió de 399.770 euros de Mútua Eléctrica a Naturland a val ara 49.548

    Respondre
  • #8 ester
    (22/08/22 09:23)

  • #7 Èxit total
    (22/08/22 08:15)

    Quin èxit …  Això es vergonyós 

    Respondre
  • #6 Canòlich d'Aixirivall
    (22/08/22 08:03)

    Naturland està al dia del pagament del lloguer dels terrenys de la Rabassa ocupats pel parc? Ho dubto. I es quedarà amb els diners que generi l'abocador?

    Respondre
  • #5 El Club
    (22/08/22 07:52)

    Els polítics han de deixar de ser empresauris i utilitzar govern, comuns i les institucions com si fossin la seva empresa.

    Respondre
Veure’n més
14
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts