x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Landry Riba

“Un referèndum abans de les generals sembla poc assenyat”

L'encarregat de la negociació de l'acord d'associació considera que la votació hauria d'esdevenir un cop iniciada la propera legislatura
El secretari d'Estat d'Afers Exteriors, Landry Riba, al seu despatx.

El secretari d'Estat d'Afers Exteriors, Landry Riba, al seu despatx.

El secretari d'Estat d'Afers Exteriors, Landry Riba, al seu despatx.

Fernando Galindo
Actualitzada 11/01/2022 a les 06:49
El passat 10 de desembre es tancava la darrera ronda de negociació de 2021 de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Un any amb cinc rondes en les quals s’han tractat 10 dels 25 annexos de caire tècnic. El secretari d’Estat d’Afers Exteriors, Landry Riba, en fa balanç.

Quina sensació té en acabar les rondes d’aquest 2021?
A nivell quantitatiu, cal destacar que hem obert 10 dels 25 annexos i algun d’ells l’hem pogut obrir i tancar en aquestes rondes, com el de responsabilitat dels productes. Medi ambient i estadística ho considerem èxits de negociació perquè ens alliberen de càrregues administratives que ens tocarien si assumim el cabal tal com està entès en la seva totalitat. Hem tractat altres temàtiques com competència, protecció al consumidor, salut vegetal i també s’ha pogut avançar força en una qüestió que és important en relació amb la vigilància dels mercats. Però, si haguéssim d’assenyalar alguns elements dels quals estem satisfets és l’acord en matèria d’electricitat, els importants avanços en medi ambient i clima, dels quals estem a prop de tancar el capítol en una ronda o un parell, o l’annex sobre estadística, que el podrem tancar en tres rondes perquè està debatut al 100%.


I en general de la negociació?

La UE ha estat permeable als nostres arguments i estem satisfets. Ha estat un any especialment intens en matèries tècniques. Sobretot en unes negociacions 100% virtuals, que es un format que no és tan agraït i no permet discussions tan a fons.

Però, tot i ser en línea, s’ha pogut avançar prou, pel que veig.
Vista la situació, hauria pogut ser un calendari menys ambiciós, però malgrat això hem pogut trobar matèria. La pega que podem trobar en aquesta situació és que hem hagut d’ajornar discussions per a les quals els nostres equips estaven preparats, com immigració, circulació de treballadors, lliure establiment…


Quina importància té que el secretariat general de la Comissió faci una direcció general específica per als petits estats, Regne Unit i Suïssa?

L’acollim amb la mirada posada en el sentit polític. Passar al secretariat general era una demanda que especialment feia mesos que teníem al damunt de la taula pels temes que havien d’arribar. Fem una lectura positiva en el sentit que l’equip de la UE ha de ser un equip reforçat amb més mitjans i això pot repercutir en el ritme.

Vostè fa especial èmfasi a avançar durant la presidència francesa del Consell de la Unió Europea, però és una institució separada de la Comissió.
El mandat de negociació, la Comissió el rep del Consell Europeu i ho ha de ratificar el Parlament Europeu. La Comissió no està al marge de les voluntats polítiques. Una presidència, si bé sol marcar-se objectius estratègics, acaba tenint un ascendent sobre el que passi en aquells sis mesos. El compromís de França és clar, l’ha expressat el Copríncep i el primer ministre, i estem convençuts que França estarà atenta i activa.


Andorra Telecom va emetre un comunicat en què demana mantenir l’statu quo i el roaming per a les inversions que ha d’afrontar.
La negociació està per fer. La posició l’estem treballant amb Andorra Telecom. No es pot desvelar, però l’statu quo general i permanent no és un plantejament que tingui recorregut. Tothom tendeix al roaming like at home i és una qüestió de temps que es vagi ampliant a la resta d’operadors. El manteniment d’un operador únic és un altra opció allunyada del roaming. L’objectiu és mantenir un operador únic. Es fa difícil de pensar que un operador privat que arribés al mercat andorrà tingués l’interès estratègic de fer inversions del nivell que fa Andorra Telecom com a companyia pública.

Quin és ara l’estat de la qüestió vers les professions liberals?
Amb les professions titulades vam crear un grup de treball conjunt en què ens veiem cada 15 dies i ho seguirem fent fins que hàgim acabat amb els treballs que ens hem marcat, que és avançar en el marc de la regulació nacional i afrontar la que falta perquè, quan ho hàgim de negociar, la regulació nacional estigui desplegada al màxim. Es fa difícil una negociació amb mancances que hi ha a la regulació nacional, que compliquen albirar conseqüències. L’ambient de treball és positiu i els col·legis hi participen amb la voluntat d’avançar.

Què s’acabara abans, la legislatura o la negociació amb la UE?
Aquest continua sent un objectiu que avui dia podria ser encara assolible, però cada mes que passa ens allunya de l’assoliment. El que també hem manifestat és que el termini del que no hauríem de passar de la presidència espanyola del Consell de la UE [per al segon semestre de 2023]. Si en comptes de 24 mesos, poden ser 18, es pot complir.

Seria bo vincular un referèndum sobre l’acord a unes eleccions generals?
És objecte d’una bola de vidre. El que sembla poc assenyat és convocar un referèndum molt a prop d’unes eleccions generals. És una opinió personal, però si les generals són a la primavera del 2023, un referèndum sobre l’acord s’hauria de produir un cop la nova legislatura estigués amb una situació d’inèrcia i activitat avançada. Seria a finals d’aquell 2023, eventual.
Etiquetes
Veure’n més
39
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts