x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Jordi Gallardo

“El criteri sanitari s'ha imposat als interessos de l'economia”

El seu ministeri ha tingut un paper actiu en aquesta terrible pandèmia que encara és present i que deixarà el país amb una ansiosa necessitat de recuperació
El ministre Gallardo al seu despatx de l'edifici del Prat del Rull.

“El criteri sanitari s'ha imposat als interessos de l'economia”

El ministre Gallardo a la sala de reunions del Govern

A. C.
Actualitzada 19/05/2020 a les 09:26
És la primera entrevista que atorga el ministre de Presidència, Economia i Empresa des que es va declarar la crisi sanitària. El titular fa un repàs d’aquests dies que quedaran en els llibres d’història com un dels episodis més complicats que ha travessat Andorra.

Quin ha estat el paper del seu ministeri en aquesta crisi?
Ha anat evolucionant. Les primeres setmanes el fet més important era la gestió sanitària. Tots els ministeris ens vam posar a disposició de Salut, i nosaltres les primeres setmanes vam intentar ajudar a desbloquejar algunes actuacions pel que fa a contactes amb importacions de medicaments i aparells. Arran d'alguns contactes que teníem vam aprofitar-los per accedir a medicaments i material.

Imagino que al principi una mica despistats davant tanta confusió?
Les primeres setmanes van ser intenses. A mesura que això es va anar solucionant, coordinats amb Salut i el SAAS, vam agafar un rol més propi del ministeri com la represa de l'activitat, com es podia organitzar tot, preveient sempre des de la premissa sanitària però amb un component econòmic. Quin impacte podia tenir a la nostra economia i el numero de treballadors associats a cada sector, com ho podíem organitzar per planificar la represa de l'activitat.

Amb mesures mai vistes.
Sí, amb un rol molt actiu pel que fa a la segona llei òmnibus pensant en els assalariats, autònoms i empreses. És un paper que partint d'una certa anormalitat que els països es van trobar al principi de la crisi sanitària, vam intentar ajudar en allò que estava al nostre abast amb fronts oberts que tenia el ministeri de Martínez Benazat, i a mesura que la crisi sanitària s'encarrilava, reconduint el paper propi a partir de les nostres competències.

-En algun moment es va témer pel col·lapse?
La por la van tenir tots els països davant el creixement de la pandèmia i malgrat tenir un sistema sanitari preparat i robust, un dels principals objectius era que el sistema no es col·lapsés. D'aquí la decisió de tancar ràpidament les escoles, la totalitat de tots els sectors, i vam poder evitar el col·lapse. Després vam anticipar-nos a una possible necessitat de recursos sanitaris. Hem acabat tenint recursos molt per sobre de les ràtios requerides, però la decisió del Govern va ser clara, tenir més del necessari davant una crisi atípica i amb molta incertesa. Aquesta va ser l'obsessió les primeres setmanes. Medicaments, respiradors perquè a ningú li faltés aquesta assistència.

El desconfinament es basa en dos criteris: sanitat i economia?
No, i això ha estat clau per alinear de manera consensuada les decisions del Govern. El criteri ha estat el sanitari, i sempre hem supeditat qualsevol decisió a l'evolució de la corba de contagis. És cert que a mesura que hem avançat i veient el ritme d'evolució de la pandèmia hem anat posant l'ull en aspectes econòmics, perquè l'economia no pot quedar paralitzada al cent per cent, i quan hi ha hagut indicis que es podien recuperar algun tipus d'activitat, s’ha fet. S'ha donat per dues raons: ens vam avançar al tancament per evitar el rebrot, i segons, a la gran implicació de resposta per part de la ciutadania que ha tingut una actitud responsable i estoica. No ha fet falta l'estat d'alarma.

Però encara no s’ha guanyat la guerra...
Si és important obrir nous sectors encara ho és més arrencar sense relaxament, ja que podríem recular de manera que l'economia patiria més.

S'ha fet seguiment des que va tornar la construcció?
No ha implicat un augment dels contagis. És cert que els efectes rebot s'han de veure entre els dies 10 i 14. El fet de fer-ho al mateix temps que el cribratge ens permet fer aquest doble seguiment, d'una banda el testatge de fer-ho simultàniament amb el cribratge ens permet fer aquest doble seguiment. Els tests ens permetran veure les persones incorporades al mercat laboral o no, però que poden donar positiu i quedarien confinades, i d'altra banda l'efecte rebot que podria tenir lla construcció. Jo soc optimista. Tothom ha respectat les instruccions molt severes.

A l'estiu tornaran els turistes?
Els francesos es poden moure en un radi de 100 metres. Necessitem els turistes i hem de gestionar aquesta arribada amb certes garanties, sinó tota la feina que hem fet de cribratge, sense aplicar mesures amb els turistes, de poc servirà. Vindrà més gent de fora de les que vivim aquí i tornarem a fer un pas enrere.

I com es controla?
Depèn de la gestió dels països veïns, que és més complexa perquè són més persones, i l'altre els protocols que puguem plantejar. Hi ha dos possibilitats: un tipus de control en el punt fronterer, cosa que té els seus pros i contres, o oferir la possibilitat d’un test que es faci al país com un atractiu per als turistes. S'ha d'analitzar, escoltar els criteris sanitaris, equilibrar-ho amb aspectes turístics, i utilitzar la gestió que s'ha fet de la crisi sanitària com un valor afegit de cara a la captació de turistes, que és un dels aspectes que hem d'aprofitar: no s'ha col·lapsat el sistema sanitari, els tests massiu de la població ha despertat un interès més enllà de les nostres fronteres.

No hi ha perill que ens portin més virus?
Serà el segon gran repte. Confio que trobarem les eines per fer d'Andorra un territori Covid free o un territori sanitari de qualitat i que la gent pensi que poden venir per estar tranquils. Hem de trobar la fórmula i els atractius suficients per treure profit des del punt de vista turístic.

No oblidi que fan falta diners.
Finances garanteix el finançament ara mateix i si necessitem un esforç addicional també tindríem capacitat. S'ha fet un plantejament realista i amb més opcions a l’abast. Jover ha intentat posar en marxa diferents línies d'actuacions per si cal, per a una hipotètica segona onada de crisi econòmica. Els passos s’han fet correctament sense apostar per una sola direcció, cada una té timings i procediments diferents, per si s’han de necessitar, i si necessitem suport financer hi ha opcions previstes.
Veure’n més
15
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts