x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Miguel Bañuz

“Aquesta situació ens demostra que érem uns privilegiats”

El porter alacantí de l’FC Andorra passa la quarantena al país amb la seva parella i considera que la crisi sanitària ens ajudarà a valorar certes coses a les quals abans no prestàvem gaire atenció
Miguel Bañuz abandona la gespa de Prada de Moles el dia de la Copa davant el Leganés.

“Aquesta situació ens demostra que érem uns privilegiats”

Miguel Bañuz abandona la gespa de Prada de Moles el dia de la Copa davant el Leganés.

Fernando Galindo
Actualitzada 13/04/2020 a les 08:02
Miguel Bañuz, amb prou feines, va poder assaborir la privilegiada condició sota pals de ser el porter titular de l’FC Andorra. L’arribada del tècnic Nacho Castro li va proporcionar, de retruc, ser el portador de les claus de la porteria tricolor. Una gran actuació a Alacant davant l’Hèrcules i nova titularitat contra l’Oriola, darrer glop competitiu abans de l’aturada obligatòria per la crisi sanitària.

La situació que vivim ens està fent valorar les coses.
Un context desagradable però que ens està fent adonar que érem uns privilegiats. Almenys, jo em sentia així. Et lleves al matí, vas a entrenar-te, fas una feina que t’agrada, parles amb la família, amb els amics, surts a fer un volt amb la parella o a fer un cafè amb un company. Tot això ara no hi és, són coses que no apreciàvem, que es feien, fins i tot, inconscientment i no ha estat fins ara, que hem arribat a aquesta situació, quan hem vist que vivíem molt millor del que pensàvem.

En el fons, l’ésser humà és molt vulnerable.
Sí, totalment. Sembla que estiguéssim vivint un malson, un somni, i no és així. Potser també ens hem d’adonar que algunes coses s’estaven fent malament, com no tenir cura del medi ambient. A més, hem d’aprendre a valorar les petites coses; una reunió familiar, els detalls de la societat i ser tots una mica més comprensius. Estem en un món que ens van deixar molt bonic i, de mica en mica, l’estem destrossant.

Va decidir fer la quarantena a Andorra.
El club ens va donar l’opció de marxar abans de donar-se l’estat d’alarma a Espanya, però estic molt a gust a Andorra i ni m’ho vaig plantejar. Em sento un més del país i estic molt còmode on visc, a Canillo. Tot i que ara no es pot, evidentment, aquí em trobo en contacte amb la natura, estic allunyat de la capital i ara surto cada 10 dies a fer la compra. Estic amb la meva parella i tenim una terrasseta de cinc metres que ens dona vida.

És important tenir una rutina marcada.
Mentalment és vital. La meva parella estudia medicina i es lleva una mica abans, però intentem fer junts la resta d’activitats. Al matí ens agrada fer pilates o ioga abans de començar a preparar el dinar i, a la tarda, mirem alguna sèrie.

Inscrits al fenomen de ‘La casa de papel’?
Si! [riu] no l’havíem vist encara i ens està agradant molt, però també mirem moltes pel·lícules i documentals, eh? Després també em prenc el temps per fer l’entrenament que ens ha marcat el club, que m’agrada fer-lo sol, un pla diari atenent a les necessitats de cada jugador.

Cap al vespre acostuma a parlar amb la família.
Quan finalitzo l’entrenament programat pel club és quan normalment faig videotrucades i parlo amb la família i els amics. Després de sopar, normalment, ens agrada jugar a algun joc de taula, un Trivial o a les cartes i, sobretot, riure plegats i passar bones estones.

Hi ha d’haver temps per ‘picar-vos’, segur.
I tant! [riu] Els dos som molt competitius i ens juguem les feines del pis.

Com diu?
Per exemple, qui perd s’encarrega de passar la mopa l’endemà i coses així. Imagini’s la situació, cadascú intenta rentar els plats o fer feines les menys vegades possibles i hi ha un cert pique. Hi ha bastant igualtat, eh? Ella és molt intel·ligent, va dues passes per davant i costa guanyar-la, però sóc una mica murri i li faig alguna trampeta quan ella no se n’adona. Sóc massa competitiu! [riu].

Una competitivitat que al camp sí que l’ha mantingut sana.
A nivell esportiu, a nivell humà no cal dir-ho, ha estat una llàstima la pandèmia. Havia treballat moltíssim a l’ombra per aconseguir guanyar-me un lloc i només he pogut gaudir de dos partits com a titular, Hèrcules i Oriola. Tenia la confiança de l’entrenador, començava a tenir continuïtat i em trobava bé però és evident que la salut és absolutament prioritària i l’esport queda en un segon pla.

Sembla complicat que es pugui finalitzar la temporada.
És difícil de preveure. S’acabarà jugant, però quan el risc sigui zero, ja que si no està garantida la seguretat de tots, entenc que jugar seria inviable. Més tard o més d’hora aquesta temporada s’acabarà per disputar, els partits que queden, encara que sigui a l’octubre.

El club va decidir retallar els sous.
Una decisió totalment lògica. L’entitat deixa de generar ingressos i el canvi de perspectiva s’ha de solucionar d’alguna manera. Alguns jugadors no tenim problema per, durant un temps, no percebre les mateixes quantitats i ens hem d’arremangar en una situació així. Si podem ajudar que el club no pateixi econòmicament, endavant, i cap de nosaltres va posar cap problema.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts