“Del Tour em quedo amb el fet que ningú va llançar la tovallola”

Irineu Esteve continua deixant la gent bocabadada. Aquesta setmana va tornar a Andorra després d’un Tour de Ski en què va assolir la 23a posició general, millorant la 24a del 2019, i una vuitena posició en l’última prova, el seu millor resultat a la Copa del Món. Amb tot, assegura que li va quedar un regust “agredolç”.

Va sobtar una mica que li quedés aquest regust del Tour de Ski. Per què va ser així?

Teníem més aspiracions al Tour. Al final vam salvar-lo gràcies a la cursa de clàssic i la pujada final, però si no haguessin sortit tan bé hauríem estat més endarrere que l’any passat i hi anàvem en unes condicions millors, crec.

De totes maneres, el 23è lloc està molt bé

.Sí. Bé, els de davant encara estan lluny, però és clar que és millor que fer un 25è, això sí.

Aquestes expectatives que tenien de fer-ho millor són un indicatiu de la seva ambició per anar a més?

Sobretot era perquè crec que arribàvem una mica més ben preparats al Tour. Crec que arribàvem bé, amb confiança, i amb la feina que tothom havia fet, que estava molt ben feta, i veure que al principi ens va costar una mica fa que no estigui del tot content. Però al final ho vam poder salvar una mica a les dues últimes etapes, i encara.

Què pot esperar més enllà d’un vuitè lloc a la Copa del Món?

És veritat que era una carrera una mica peculiar perquè mai es fa una cursa de pujar només. Es pujava una pista vermella d’esquí alpí i és l’única cursa així durant tot l’any. Si pogués fer un resultat així en un altre tipus de prova, ja sigui un clàssic o patinador, estaria molt bé.

Amb què es queda de tot el seu Tour de Ski?

Em quedo sobretot amb la cursa de clàssic, la de 15 quilòmetres mass start a Val di Fiemme. D’on veníem, de fer dues curses no tant bones com ens esperàvem, i fer el 16è, crec que vam fer-ho amb ganes i arriscant una mica. Em quedo amb aquella cursa i la forma com la vam córrer. També em quedo amb el fet que ningú en cap moment va tirar la tovallola. Els esquimen ja treballaven molt, i ho van seguir fent igual o més. Som un equip petit i tot­hom ha de fer la seva part i ho vam fer al màxim.

Quins objectius té ara?

El proper cap de setmana tenim una 15 clàssic a Nove Mesto, a Txèquia, i el següent una esquiat­ló a Oberstdorf, a Alemanya. Intentar fer-ho bé en aquestes curses, però un altre objectiu és el Tour d’Escandinàvia, que és el primer any que es fa. Si tot va bé farem dos tours aquesta temporada i també volem arribar-hi bé perquè podem aconseguir bons punts.

La gent d’Andorra cada vegada està més interessada en els seus resultats i l’elogia més. Sent aquest suport quan és a les curses o està una mica aïllat de tot això?

Estic bastant aïllat i no miro gaires coses. I quan soc a casa intentem no parlar de l’esquí de fons perquè és una cosa que ja estem fent tot el dia. Potser per dins ho estàs pensant però no tens ganes de parlar-ne amb la gent. Tot i això, sí que s’agraeix molt el suport i sentir que la gent és al darrere, crec que això és important.

El refugi d’entrenament en alçada de Naturlandia té poc temps, però està començant a notar que l’ajuda?

Sí. Abans del Tour hi vam pujar alguns dies a entrenar. És el que deia el Joan (Erola), ho hem fet perquè abans per preparar-lo segurament hauríem anat a Itàlia tota una setmana, però aquest any tenim la sort que ens podem quedar aquí. Hem entrenat molt bé, tenim el gimnàs allà, dormim a 2.000 metres, no agafem el cotxe per a res. És tota l’estona entrenar, recuperar, menjar... No hi ha cap detall per polir perquè realment ho tenim tot, així que és d’agrair a tots els que l’han fet possible.