x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Francesc Ferrando

“L'home acaba sent l'esclau de l'ordinador, no interessa que pensi”

Va ser professor de filosofia a l’Institut Espanyol. A mitjans dels noranta va marxar cap a Bèlgica per seguir donant classes, però sempre va mantenir vincles amb el país
Franceesc Ferrando, al congrés que avui acaba, a Canillo.

“L'home acaba sent l'esclau de l'ordinador, no interessa que pensi”

Franceesc Ferrando, al congrés que avui acaba, a Canillo.

SAC
Actualitzada 24/06/2019 a les 07:08
El Congrés de Filosofia que acull Canillo des de dijous ha portat de nou al país Francesc Ferrando (Alcoi, 1949), qui havia estat durant anys professor a l’Institut Espanyol. Va marxar a mitjans dels noranta i des d’aleshores ha tornat en alguna ocasió, convidat per la SAC per donar alguna conferència, l’última en motiu de l’aniversari de Ramon Llull. Veu el país com canvia –“Però cap canvi de dolent”–, sobretot “en l’aspecte físic, urbanístic; recordo que quan era aquí encara es trobaven ossos a Pal mentre esquiaves”, bromeja.

Ha vingut a presentar el seu últim llibre, ‘Águila y serpiente’.
És una obra de teatre sobre Nietzsche que va sorgir quan era professor a Bèlgica i se centra en un moment de la vida del filòsof una mica fosca: es va enamorar, es va declarar, no li va sortir gaire bé la cosa i es va portar malament des del seu propi punt de vista. Va intentar rebaixar un competidor i va actuar des del ressentiment i l’enveja, pecats mortals en la seva filosofia.

La dona era Lou Salomé.
Sí, que acaben de fer una pel·lícula sobre ella. Es diu Águila y serpiente perquè són els dos animals tòtems de Zaratustra, que va ser el llibre que va escriure en no aconseguir Lou. Era una dona que el que volia era la companyia d’intel·lectuals, de savis, com ell i Paul Rée. Es va guanyar fama de frígida, però no li va interessar gens la relació sexual ni sentimental que ell volia. Ell es va il·lusionar i va rebre moltes carbasses. Tot un drama romàntic, però per sota del qual sorgeix tota la seva filosofia.

Per què una peça teatral?
Perquè sempre he estat lligat al teatre. Vaig fer Tirant lo Blanc, la primera versió teatral, i molt amb un grup semiprofessional d’Alcoi, La Cazuela. També sóc cantant, allò de la cançó protesta quan hi havia cançó protesta. Vaig considerar que realment era un drama: Nietzsche viu la relació tortuosa amb la seva germana, la relació difícil amb el seu amic Paul Rée perquè estan enamorats de la mateixa dona, amb la dona i amb Lou, que se li planteja com un mirall, que li contesta amb els arguments d’ell i el fa explotar. Per això arriba el ressentiment.

Caram.
Ell mateix era molt teatral. La foto de la portada del llibre la va escenificar ell, amb Lou Salomé dalt d’un carro amb un fuet i les regnes i els dos homes al costat. Curiós perquè hi ha un aforisme misògin de Nietzsche que diu “si vas a una dona no oblidis la tralla”. I justament qui porta aquí la tralla és la dona i ell s’hi està com un estaquirot. Molt teatral.

El congrés també ha parlat de filòsofes, de perspectives de gènere.
Lou Salomé és una feminista avant la lettre. Va escriure més de 73 obres i va ser la primera exposant el pensament de Nietzsche. Una feminista importantíssima. I va saber viure amb homes de rellevància. També Rilke o Freud.

O sigui que la ‘boutade’ del filòsof era la del mascle rebutjat.
És possible. Ell ja en té, d’aforismes masclistes, però ja veiem com queda, era un masclisme tonto. Ell tenia problema amb les dones en general, començant per la germana, a qui sembla que detestava. Es va declarar a moltes dones. I va morir de sífilis. Té moltes frases de machote alemany però no tenen valor realment en el seu pensament.

Vostè que va ser a Bèlgica fent classes de filosofia: allà també estava en retrocés a les aules?
En molts països l’ensenyament filosòfic està reservat no ja a carreres sinó a cursos de postgrau. A Espanya encara hi ha llicenciatura, fins i tot sembla reviscolar al Batxillerat. La idea d’aquell home que la va fer no obligatòria ha tornat enrere. Jo no vull que obliguin ningú a estudiar res. Però la gent està molt despistada del que és. No té més profit que ajudar cadascú a ser qui és.

En el context que vivim, amb les extremes dretes pujant, no calen pensadors?
Però ho seguim pensant els que ja ho pensàvem abans i que no som precisament els que estem a l’extrema dreta. Aquests altres no diran mai que calen pensadors perquè com més estúpida sigui la gent, millor. En els plans d’estudi actuals l’estupidesa és quasi una condició necessària, perquè només importa fer servir maquinetes i ja sap vostè que als ordinadors, o se’ls obeeix o no es pot fer res amb ells: L’home acaba sent l’esclau de l’ordinador i no interessa que pensi.
Etiquetes
  • #2 No comment
    (23/06/19 17:19)

    Quin nivell....

    Respondre
  • #1 Mare de deu...
    (23/06/19 09:33)

    UFFFF....

    Respondre
2
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts